El govern espanyol també apujarà els impostos mediambientals per recaptar 500 M€ més

L'executiu de Rajoy també modificarà la llista de morosos per ingressar 150 M€

El govern espanyol ha enviat aquest divendres a la nit el  pla pressupostari actualitzat del 2017 a Brussel·les amb tot el conjunt de mesures previstes per complir amb els objectius de dèficit i l'actualització del quadre macroeconòmic que va presentar la setmana passada. A més de les mesures ja sabudes, com els canvis tributaris en  l'impost de societats i la pujada d'alcohol i tabac, el govern té previst una reforma en l'àmbit dels impostos mediambientals amb què preveu recaptar fins a 500 M€ més. També preveu recaptar 150 M€ més a través de la modificació de la llista de morosos per incloure-hi els responsables solidaris i subsidiaris. 

Fins ara, els impostos ambientals representaven només l'1,85% del PIB, xifra molt inferior a la mitjana europea, que se situa en el 2,46%. Amb la nova mesura, que va avançar ahir 'El País',  el govern de Rajoy preveu acostar-se una mica més a les mitjanes de la Unió.

Més mesures contra el frau

El document dóna detalls de les mesures anunciades fins ara però posa especial atenció a les mesures contra el frau per intentar augmentar els ingressos. A banda del nou sistema d'autoliquidació de l'IVA, amb el qual preveu recaptar uns 350 M€, es limitaran els pagaments en efectiu als 1.000 €. Hisenda també suprimirà la possibilitat de concedir aplaçaments per a determinats tipus de deutes o pagaments fraccionats. 

Per acabar, com ja va avançar el ministre d'Hisenda i Funció Pública la setmana passada, el govern també preveu intensificar el pla de transformació de l'administració pública per aconseguir un estalvi de fins a 900 M€. 

Què espera aconseguir el govern amb cada mesura?

• Impost de societats: 4.655 M€
• Impostos especials (tabac i alcohol) i mediambientals: 850 M€
• Millores en l'aplicació del conjunt dels tributs: 1.500  M€
• Mesures de la lluita contra el frau: 500  M€
• Nou impost: el govern també preveu crear un impost per a les begudes ensucrades que li aporti 200 M€ aquest 2017

En total, el govern espanyol espera recaptar 7.500 M€, la quantitat que Brussel·les va exigir-li quan va 'retocar' un primer pla pressupostari provisional i li va demanar que fes més ajustos per assolir l'objectiu de dèficit del 3,1% del PIB. Tot de mesures que continuen en la línia de la consolidació fiscal i que, al contrari del que el PP prometia durant la seva campanya electoral, suposen una tercera pujada d'impostos.

FONT: https://goo.gl/pydlYn

Bruselas abre expediente a España y a otros seis países por el ‘caso Volkswagen’

Bruselas actúa por primera vez para exigir responsabilidades en el escándalo de las emisiones de Volkswagen. La Comisión Europea ha abierto este jueves procedimiento contra siete países en el llamado dieselgate por no haber sancionado al fabricante alemán cuando se descubrió que había instalado dispositivos en sus coches que falseaban la medición de gases contaminantes. Bruselas reprocha a Alemania, España, Luxemburgo y Reino Unido que no actuaran. A República Checa, Grecia y Lituania les reprende por no contar siquiera con un marco sancionador.

La apertura del procedimiento es la primera fase de un proceso que puede acabar en el Tribunal de Justicia de la UE, con posibles multas para los países cuya actuación se cuestiona. Las autoridades nacionales disponen de dos meses para responder y, si no convencen a la Comisión, esta dará un segundo paso. El tercero contempla ya recurrir a la justicia.El Ejecutivo comunitario carece de competencias para sancionar a Volkswagen por incumplir la normativa, pero sí puede exigir a los Estados miembros, responsables de garantizar que las pruebas de emisiones sean fidedignas, que actúen. Bruselas ha puesto la lupa sobre Alemania, Reino Unido, España y Luxemburgo por dos motivos: son los países que han homologado los modelos de la firma alemana para su venta en todo el mercado único y han aportado ya suficientes indicios de que, a ojos de la Comisión, evitaron aplicar la norma. Pero el Ejecutivo comunitario no excluye abrir expedientes a otros Estados cuando reúna más información, según las fuentes consultadas.

Se trata de un camino lento y, en todo caso, iniciado más de un año después de que se conociera el fraude de las emisiones. En Estados Unidos -donde se descubrió el caso-, la compañía se ha comprometido ya a pagar más de 13.000 millones de euros como compensación a los clientes y aun así el organismo de defensa de los consumidores ha vuelto a demandarla. En Europa, en cambio, no ha asumido responsabilidades.
Multas disuasorias

Bruselas alega que ha estado esperando la información requerida a los Estados miembros. De los 28 que integran la UE, solo Alemania y Reino Unido han respondido. Y la información es muy suficiente. La Comisión arremete contra los dos países por “negarse a revelar” los datos recabados “en relación con las posibles irregularidades de las emisiones”. Es decir, que no han ofrecido a Bruselas el resultado de sus pesquisas.

“El cumplimiento de la ley es, ante todo, el deber de los fabricantes de automóviles. Pero las autoridades nacionales deben garantizar que los fabricantes de automóviles lo hagan”, destacó la comisaria europea de Mercado Interior e Industria, Elzbieta Bienkowska. La Comisión insiste en que las multas deben ser disuasorias para que las empresas automovilísticas cumplan la ley.

De momento, toda la presión cae sobre Volkswagen porque ha sido el primer caso probado de medición fraudulenta. Pero de la información transmitida por los Estados se desprende que hay otros fabricantes sospechosos de enmascarar sus gases para contaminar más de lo permitido.

Bienkowska está incómoda con la actitud que ha mostrado Volkswagen en este proceso, pero también con las resistencias de los Estados a cambiar el modelo. La Comisión presentó en enero una reforma para reforzar esos controles (de modo que reflejen las emisiones reales, no las pruebas de laboratorio) y para imponer directamente multas a los fabricantes que no respeten las reglas. El texto está pendiente de negociación por parte del Parlamento Europeo y del Consejo, que representa a los Estados.

VIDEO: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/espana-junto-reino-unido-luxemburgo-alemania-homologan-algunos-modelos-del-grupo-volkswagen-para-se-puedan-vender-toda-union-europea/3823758/

Mapfre constata que gairebé el 50% dels espanyols creu que no rebrà una pensió de jubilació

El 44% dels espanyols no confia a rebre una pensió pública quan es jubili. Així ho evidencia la Fundació Mapfre en l'estudi Opinió dels espanyols sobre el sistema de pensions que avui ha publicat, i en el qual queda palès el pessimisme existents al voltant del sistema públic de pensions.

El treball, que s'ha realitzat mitjançant enquestes a més de 2.700 persones a tot Espanya, mostra també que el 60% de la població considera que la pensió que rebrà serà d'un 900 euros. Això suposa 150 euros menys que la pensió de jubilació mitjana actual. Així mateix, l'informe posa de manifest que el 81% dels enquestats creu que la pensió que rebrà serà insuficient per mantenir el seu actual nivell de vida.

Pel que fa a l'edat de jubilació, la immensa majoria desitjaria fer-ho abans dels 65 anys. Però la realitat és que, segons les dades que maneja l'asseguradora, més de la meitat assumeix que ho farà en una edat compresa entre els 66 i 70 anys.

En aquest context, el treball realitzat per la Fundació Mapfre mostra que un de cada tres està estalviant per a la seva pròpia jubilació a més de contribuir a finançar les pensions públiques, la companyia considera que aquesta és una xifra molt petita, i apunta que "entre els espanyols que no estalvien, el motiu principal que assenyalen és la manca de capacitat econòmica ".

Entre els que sí que ho fan, el document mostra que la motivació principal és que "no confien que puguin rebre una pensió pública quan es jubilin, o estan convençuts que si la reben, serà insuficient per mantenir el seu nivell de vida previ a la seva jubilació ".

Enllaç: http://www.elmundo.es/economia/2016/12/07/5847c13d22601d262c8b45a8.html

Vídeo: http://www.elmundo.es/economia/2014/09/24/5422c0f7ca47415f3e8b4586.html

El Govern limitarà els pagaments en efectiu a 1.000 euros

La mesura pretén facilitar la supervisió fiscal, frenar el frau de l'IVA i aflorar l'economia submergida

El Govern limitarà a 1.000€ els pagaments en efectiu sense control d'Hisenda. El Govern aprovarà aquest divendres al Consell de Ministres un conjunt de mesures per lluitar contra el frau fiscal i que majoritàriament estaran centrades en l'IVA. Fonts pròximes a les negociacions que manté l'executiu sobre els pressupostos generals de l'Estat del 2017 han indicat a EFE que el Govern ha preparat un decret llei que inclou la limitació del pagament en efectiu als 1.000€, en comptes dels 2.500€ actuals, per tal de frenar el frau a l'IVA i l'economia submergida. L'efectivitat d'aquesta mesura és discutible, ja que aquells amb desig de defraudar poden fragmentar els pagaments per evitar la supervisió.

A més, s'aprovarà el subministrament immediat d'informació de l'IVA, una mesura que va quedar pendent en la legislatura passada del PP i que estava previst que entrés en vigor l'1 gener 2017.

El subministrament immediat d'informació de l'IVA és un nou sistema de gestió de l'IVA per a empreses i professionals, basat en informació en temps real i que agilitza les devolucions, proporciona al contribuent les dades fiscals per a la seva declaració i millora el control tributari.

Es tracta d'una adequació del tràmit a les noves tecnologies que previsiblement només serà obligatori per a les grans empreses, grups d'IVA i inscrits en el règim de devolució mensual, un col·lectiu d'al voltant de 62.000 contribuents, mentre que per a la resta serà voluntari.

El col·lectiu obligat a acollir-se al nou sistema de Subministrament immediat d'Informació (SII) representa el 80% de la facturació total dels subjectes passius d'IVA a Espanya, tal com va assenyalar el director general de l'AEAT, Santiago Menéndez, quan va presentar aquest projecte en l'anterior legislatura del PP.

El tercer pilar del pla de lluita contra el frau que aprovarà el Consell de Ministres és l'enduriment en els pagaments ajornats, una mesura que també suposarà increment d'ingressos en les arques públiques.

 https://www.youtube.com/watch?v=1V1PGNFqh1I&t=25s

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/gobierno-limitara-los-pagos-efectivo-1000-euros-5662977 

El BCE alerta de l’alça proteccionista i de l’era d’incertesa amb Trump

Donald Trump promet un estímul fiscal d'un bilió de dòlars i importants rebaixes d'impostos. Els mercats han reaccionat amb aclamacions: el relat econòmic en voga assumeix que aquesta injecció provocarà inflació i creixement en l'economia nord-americana –i pot ser que en la mundial–, i ha provocat que una enorme massa de diners calents passi del mercat de deute a la borsa: puja la rendibilitat dels bons (que estava sota mínims), pugen en general els tipus d'interès i Wall Street i companyia fan salts d'alegria. El Banc Central Europeu (BCE) avisa que tot això pot ser efímer i fins i tot perillós: "L'economia mundial afronta una vegada més un període d'incertesa anormal", ha assegurat a Frankfurt Vítor Constancio, que la setmana passada ja va provocar una trompada de l'euro en insinuar que l'Eurobanc pot retirar estímuls.

Els analistes creuen que aquesta nova política econòmica pot ser l'adequada per trencar la trampa de liquiditat en què està atrapat l'Atlàntic Nord, però Constancio s'ha entestat a convertir-se en la nova veu de la consciència de la banca central global: "Els efectes negatius de l'increment d'incertesa poden venir posteriorment. Hauríem d'anar en compte a l'hora de treure conclusions precipitades dels moviments als mercats. Pot haver-hi creixement, però en el context de la política d'Amèrica, primer. L'alça del proteccionisme pot reduir sensiblement aquest efecte", ha advertit.

Constancio ha alertat també de les possibles turbulències en les economies emergents per aquest auge proteccionista, que pot ser "dur o tou", això encara s'ha de veure. Europa preocupa també el vicepresident: la primera onada deltrumpisme econòmic ha estat favorable per a Europa. L'augment de rendibilitats dels bons i les alces a la borsa afavoreixen l'estabilitat del sector bancari, immers des de fa mesos en un mar de dubtes. En el cas europeu, però, "un ampli rang de riscos polítics podria provocar riscos econòmics", ha assegurat Constancio. Europa ha estat intentant, durant tota la crisi, activar devaluacions internes i créixer via exportacions: el BCE fa una crida per apostar ara per la demanda interna. "Europa necessita polítiques macroeconòmiques més expansionistes", ha explicat Constancio. El problema és que el BCE està absolutament sol: Berlín no vol sentir parlar d'estímuls. La Comissió Europea es mostra còmoda amb una política fiscal neutral per al 2017 i el 2018, tot i que tant el G-20 com l'FMI i el BCE reclamen una altra cosa. "Si no augmenta el creixement, Europa tindrà dificultats", ha assenyalat Constancio.

La política monetària fa anys que és l'únic estímul a Europa. No és estrany que amb aquest panorama la recuperació europea sigui mediocre: el PIB de l'eurozona acaba de recuperar els nivells precrisi, cinc anys més tard que els Estats Units, i l'atur segueix per sobre del 10%, el doble que en l'economia nord-americana. L'eurozona feia anys que aplicava austeritat i reformes; aquesta política econòmica s'ha suavitzat, però la recuperació europea és molt més feble que després d'altres crisis anteriors. "L'economia de la zona euro ha mostrat una forta resistència a la desacceleració de la Xina des de l'estiu passat o al xoc que ha causat el referèndum britànic", ha subratllat Constancio. "Tanmateix, hi ha riscos considerables", que podrien venir d'un retorn de les alces en les primes de risc per les incerteses polítiques o fins i tot d'un ensurt pel flanc del sistema bancari, pels efectes de la persistent "baixa rendibilitat". El BCE està a punt per seguir apostant per les mesures extraordinàries de política monetària. Però demana més política fiscal, per enèsima vegada des d'aquell discurs de Draghi a Jackson Hole, l'estiu del 2014.
Ningú no ha fet gens de cas ni a Berlín ni a Brussel·les. Almenys de moment.

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=C9d1K3wf1Hs

La borsa registra pujades i consolida l’optimisme

Segons aquesta notícia publicada pel diari "El País" el 10/11/2016 a mitja sesió, la Borsa espanyola ha celebrat aquest matí el bon tancament dels mercats nord-americans ahir a la nit després d'una jornada molt volàtil per la victòria a Estats Units del republicà Donald Trump.

Les males notícies d’ahir van ser algunes com que l’ Ibex 35 va tancar en el -0,4%, però avui  aquest Ibex ha registrat una pujada de l'1,1%.

Concretament quasi tots els valors han pujat,per exemple a Espanya, Bankia s'anota un 6,63% i destaca entre els valors que més avancen a mitja sessió. El Sabadell millora 5,85%. I Santander, més del 4,3%.

Mentrestant a Europa, Eurostoxx s'apunta un 1,21%; París, el 1,26%; Londres, el 0,75% i Frankfurt, gairebé el 0,97%.

Finalment la borsa asiàtica que va tenir una gran baixada ahir, ha tancat la seva sessió amb fortes pujades, ja que La Borsa de Tòquio va avançar el 6,7% i El Hang Seng, de Hong Kong, ha avançat un 1,89%.

El Govern evitarà deixar sense fons la 'guardiola' de les pensions

-El Govern treu altres 936 milions de la 'guardiola' de les pensions, que es queda en només 15.000 milions
- El Govern de Mariano Rajoy vol evitar que el Fons de Reserva s'esgoti completament i, per això, està buscant la millor fórmula perquè no desapareguin de manera íntegra els tot just 15.000 milions amb què actualment compta la guardiola de les pensions. 

Així ho han apuntat fonts de l'Executiu a aquest periòdic que, a més, assenyalen al Tresor Públic com una de les solucions més factibles.
En concret, el que es faria és finançar a través d'aquest organisme dependent del Ministeri d'Economia les pagues extraordinàries d'estiu i Nadal. Aquests són els moments de major dificultat per a la Seguretat Social, ja que els ingressos que ara mateix té no són suficients per abonar-los per si sola.
Ara mateix, amb els esmentats 15.000 milions, el sistema només tindria capacitat per pagar l'extra de juliol. Per a la següent, i tenint en compte que cada paga addicional suposa uns 10.000 milions d'euros, el Fons es quedaria amb 5.000 milions i necessitaria una ajuda que, segons va apuntar el passat mes de desembre el secretari d'Estat de prespuestos, Alberto Nadal, arribaria en forma de Tresor Públic.

No obstant això, el Govern preferiria no arribar fins a aquest punt de necessitat i, per això, podria recórrer abans a aquest organisme encara que això suposi elevar encara més la ja important deute públic. Aquesta actuació, a més, evitaria l'Executiu haver de prorrogar la suspensió de la llei que impedeix retirar del Fons de Reserva més del 3% de la despesa en pensions contributives i despeses de gestió, i que va estar vigent durant la passada legislatura.

Des del Tresor, per ara, s'han mostrat molt cauts pel que fa a aquesta possibilitat. De fet, ahir es va presentar l'Estratègia de Finançament 2017 i la nova secretària general, Emma Navarro, es va limitar a assegurar que les pensions estan «garantides per la totalitat dels ingressos públics». Sí va reconèixer que «en últim extrem el Tresor serveix de garantia per al finançament de l'Estat i, en cas necessari, d'altres administracions públiques», però va evitar especificar quina part dels 220.000 milions d'euros als quals ascendiran les emissions brutes estarà destinada a ajudar a la Seguretat Social. I, després de ser preguntada en diverses ocasions per aquesta situació, va acabar apuntant que potser sigui erroni partir de la base que el Fons de Reserva s'esgotarà.

«No s'ha de donar per descomptat» que es vagi a esgotar la guardiola de les pensions, ja que «encara compta amb 15.000 milions d'euros», va apuntar Navarro que, a continuació, i segons informa l'agència Servimedia, va fer referència a que l'important és la creació d'ocupació. Per això, les més de 500.000 noves afiliacions que l'any passat va registrar la Seguretat Social suposen un «augment de tranquil·litat».

Pel que fa a l'estratègia anual del Tresor, els esmentats 220.000 milions d'emissió bruta amb prou feines suposen una molt lleugera rebaixa respecte als 221.400 milions de l'any passat. En termes nets, la xifra serà de 35.000 milions i entre els objectius principals de l'organisme per a aquest any hi ha el de «seguir allargant la vida mitjana del deute, abaratir costos i diversificar la base inversora», va assenyalar l'anterior presidenta de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).  - El Govern garanteix el pagament de les pensions amb el deute del Tresor.

Així mateix, Navarro va destacar que l'any passat el Tresor es va finançar a «mínims històrics»; que el finançament net final va ser gairebé 10.000 milions inferior a la inicialment prevista; i que es va dur a terme una amortització anticipada parcial i voluntària del préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per valor de 1.000 milions, de manera que Espanya acumula 6.600 milions en preamortizacions

http://www.elmundo.es/economia/2017/01/10/5873eed6ca4741f3258b4657.html