diumenge, 11 de desembre del 2016

El govern espanyol també apujarà els impostos mediambientals per recaptar 500 M€ més
L'executiu de Rajoy també modificarà la llista de morosos per ingressar 150 M€


El govern espanyol ha enviat aquest divendres a la nit el  pla pressupostari actualitzat del 2017 a Brussel·les amb tot el conjunt de mesures previstes per complir amb els objectius de dèficit i l'actualització del quadre macroeconòmic que va presentar la setmana passada. A més de les mesures ja sabudes, com els canvis tributaris en  l'impost de societats i la pujada d'alcohol i tabac, el govern té previst una reforma en l'àmbit dels impostos mediambientals amb què preveu recaptar fins a 500 M€ més. També preveu recaptar 150 M€ més a través de la modificació de la llista de morosos per incloure-hi els responsables solidaris i subsidiaris. 
Fins ara, els impostos ambientals representaven només l'1,85% del PIB, xifra molt inferior a la mitjana europea, que se situa en el 2,46%. Amb la nova mesura, que va avançar ahir 'El País',  el govern de Rajoy preveu acostar-se una mica més a les mitjanes de la Unió.
Més mesures contra el frau
El document dóna detalls de les mesures anunciades fins ara però posa especial atenció a les mesures contra el frau per intentar augmentar els ingressos. A banda del nou sistema d'autoliquidació de l'IVA, amb el qual preveu recaptar uns 350 M€, es limitaran els pagaments en efectiu als 1.000 €. Hisenda també suprimirà la possibilitat de concedir aplaçaments per a determinats tipus de deutes o pagaments fraccionats. 
Per acabar, com ja va avançar el ministre d'Hisenda i Funció Pública la setmana passada, el govern també preveu intensificar el pla de transformació de l'administració pública per aconseguir un estalvi de fins a 900 M€. 
Què espera aconseguir el govern amb cada mesura?
  • Impost de societats: 4.655 M€
  • Impostos especials (tabac i alcohol) i mediambientals: 850 M€
  • Millores en l'aplicació del conjunt dels tributs: 1.500  M€
  • Mesures de la lluita contra el frau: 500  M€
  • Nou impost: el govern també preveu crear un impost per a les begudes ensucrades que li aporti 200 M€ aquest 2017
En total, el govern espanyol espera recaptar 7.500 M€, la quantitat que Brussel·les va exigir-li quan va 'retocar' un primer pla pressupostari provisional i li va demanar que fes més ajustos per assolir l'objectiu de dèficit del 3,1% del PIB. Tot de mesures que continuen en la línia de la consolidació fiscal i que, al contrari del que el PP prometia durant la seva campanya electoral, suposen una tercera pujada d'impostos.
FONT: https://goo.gl/pydlYn


divendres, 9 de desembre del 2016

Bruselas abre expediente a España y a otros seis países por el ‘caso Volkswagen’

Bruselas actúa por primera vez para exigir responsabilidades en el escándalo de las emisiones de Volkswagen. La Comisión Europea ha abierto este jueves procedimiento contra siete países en el llamado dieselgate por no haber sancionado al fabricante alemán cuando se descubrió que había instalado dispositivos en sus coches que falseaban la medición de gases contaminantes. Bruselas reprocha a Alemania, España, Luxemburgo y Reino Unido que no actuaran. A República Checa, Grecia y Lituania les reprende por no contar siquiera con un marco sancionador.

La apertura del procedimiento es la primera fase de un proceso que puede acabar en el 
Tribunal de Justicia de la UE, con posibles multas para los países cuya actuación se cuestiona. Las autoridades nacionales disponen de dos meses para responder y, si no convencen a la Comisión, esta dará un segundo paso. El tercero contempla ya recurrir a la justicia.El Ejecutivo comunitario carece de competencias para sancionar a Volkswagen por incumplir la normativa, pero sí puede exigir a los Estados miembros, responsables de garantizar que las pruebas de emisiones sean fidedignas, que actúen. Bruselas ha puesto la lupa sobre Alemania, Reino Unido, España y Luxemburgo por dos motivos: son los países que han homologado los modelos de la firma alemana para su venta en todo el mercado único y han aportado ya suficientes indicios de que, a ojos de la Comisión, evitaron aplicar la norma. Pero el Ejecutivo comunitario no excluye abrir expedientes a otros Estados cuando reúna más información, según las fuentes consultadas.
Se trata de un camino lento y, en todo caso, iniciado más de un año después de que se conociera el fraude de las emisiones. En Estados Unidos -donde se descubrió el caso-, la compañía se ha comprometido ya a pagar más de 13.000 millones de euros como compensación a los clientes y aun así el organismo de defensa de los consumidores ha vuelto a demandarla. En Europa, en cambio, no ha asumido responsabilidades.
Multas disuasorias
Bruselas alega que ha estado esperando la información requerida a los Estados miembros. De los 28 que integran la UE, solo Alemania y Reino Unido han respondido. Y la información es muy suficiente. La Comisión arremete contra los dos países por “negarse a revelar” los datos recabados “en relación con las posibles irregularidades de las emisiones”. Es decir, que no han ofrecido a Bruselas el resultado de sus pesquisas.
“El cumplimiento de la ley es, ante todo, el deber de los fabricantes de automóviles. Pero las autoridades nacionales deben garantizar que los fabricantes de automóviles lo hagan”, destacó la comisaria europea de Mercado Interior e Industria, Elzbieta Bienkowska. La Comisión insiste en que las multas deben ser disuasorias para que las empresas automovilísticas cumplan la ley.
De momento, toda la presión cae sobre Volkswagen porque ha sido el primer caso probado de medición fraudulenta. Pero de la información transmitida por los Estados se desprende que hay otros fabricantes sospechosos de enmascarar sus gases para contaminar más de lo permitido.
Bienkowska está incómoda con la actitud que ha mostrado Volkswagen en este proceso, pero también con las resistencias de los Estados a cambiar el modelo. La Comisión presentó en enero una reforma para reforzar esos controles (de modo que reflejen las emisiones reales, no las pruebas de laboratorio) y para imponer directamente multas a los fabricantes que no respeten las reglas. El texto está pendiente de negociación por parte del Parlamento Europeo y del Consejo, que representa a los Estados.

dijous, 8 de desembre del 2016

Mapfre constata que gairebé el 50% dels espanyols creu que no rebrà una pensió de jubilació




El 44% dels espanyols no confia a rebre una pensió pública quan es jubili. Així ho evidencia la Fundació Mapfre en l'estudi Opinió dels espanyols sobre el sistema de pensions que avui ha publicat, i en el qual queda palès el pessimisme existents al voltant del sistema públic de pensions.

El treball, que s'ha realitzat mitjançant enquestes a més de 2.700 persones a tot Espanya, mostra també que el 60% de la població considera que la pensió que rebrà serà d'un 900 euros. Això suposa 150 euros menys que la pensió de jubilació mitjana actual. Així mateix, l'informe posa de manifest que el 81% dels enquestats creu que la pensió que rebrà serà insuficient per mantenir el seu actual nivell de vida.

Pel que fa a l'edat de jubilació, la immensa majoria desitjaria fer-ho abans dels 65 anys. Però la realitat és que, segons les dades que maneja l'asseguradora, més de la meitat assumeix que ho farà en una edat compresa entre els 66 i 70 anys.

En aquest context, el treball realitzat per la Fundació Mapfre mostra que un de cada tres està estalviant per a la seva pròpia jubilació a més de contribuir a finançar les pensions públiques, la companyia considera que aquesta és una xifra molt petita, i apunta que "entre els espanyols que no estalvien, el motiu principal que assenyalen és la manca de capacitat econòmica ".

Entre els que sí que ho fan, el document mostra que la motivació principal és que "no confien que puguin rebre una pensió pública quan es jubilin, o estan convençuts que si la reben, serà insuficient per mantenir el seu nivell de vida previ a la seva jubilació ".


Vídeo: http://www.elmundo.es/economia/2014/09/24/5422c0f7ca47415f3e8b4586.html