El Govern limitarà els pagaments en efectiu a 1.000 euros

La mesura pretén facilitar la supervisió fiscal, frenar el frau de l'IVA i aflorar l'economia submergida

El Govern limitarà a 1.000€ els pagaments en efectiu sense control d'Hisenda. El Govern aprovarà aquest divendres al Consell de Ministres un conjunt de mesures per lluitar contra el frau fiscal i que majoritàriament estaran centrades en l'IVA. Fonts pròximes a les negociacions que manté l'executiu sobre els pressupostos generals de l'Estat del 2017 han indicat a EFE que el Govern ha preparat un decret llei que inclou la limitació del pagament en efectiu als 1.000€, en comptes dels 2.500€ actuals, per tal de frenar el frau a l'IVA i l'economia submergida. L'efectivitat d'aquesta mesura és discutible, ja que aquells amb desig de defraudar poden fragmentar els pagaments per evitar la supervisió.

A més, s'aprovarà el subministrament immediat d'informació de l'IVA, una mesura que va quedar pendent en la legislatura passada del PP i que estava previst que entrés en vigor l'1 gener 2017.

El subministrament immediat d'informació de l'IVA és un nou sistema de gestió de l'IVA per a empreses i professionals, basat en informació en temps real i que agilitza les devolucions, proporciona al contribuent les dades fiscals per a la seva declaració i millora el control tributari.

Es tracta d'una adequació del tràmit a les noves tecnologies que previsiblement només serà obligatori per a les grans empreses, grups d'IVA i inscrits en el règim de devolució mensual, un col·lectiu d'al voltant de 62.000 contribuents, mentre que per a la resta serà voluntari.

El col·lectiu obligat a acollir-se al nou sistema de Subministrament immediat d'Informació (SII) representa el 80% de la facturació total dels subjectes passius d'IVA a Espanya, tal com va assenyalar el director general de l'AEAT, Santiago Menéndez, quan va presentar aquest projecte en l'anterior legislatura del PP.

El tercer pilar del pla de lluita contra el frau que aprovarà el Consell de Ministres és l'enduriment en els pagaments ajornats, una mesura que també suposarà increment d'ingressos en les arques públiques.

 https://www.youtube.com/watch?v=1V1PGNFqh1I&t=25s

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/gobierno-limitara-los-pagos-efectivo-1000-euros-5662977 

El BCE alerta de l’alça proteccionista i de l’era d’incertesa amb Trump

Donald Trump promet un estímul fiscal d'un bilió de dòlars i importants rebaixes d'impostos. Els mercats han reaccionat amb aclamacions: el relat econòmic en voga assumeix que aquesta injecció provocarà inflació i creixement en l'economia nord-americana –i pot ser que en la mundial–, i ha provocat que una enorme massa de diners calents passi del mercat de deute a la borsa: puja la rendibilitat dels bons (que estava sota mínims), pugen en general els tipus d'interès i Wall Street i companyia fan salts d'alegria. El Banc Central Europeu (BCE) avisa que tot això pot ser efímer i fins i tot perillós: "L'economia mundial afronta una vegada més un període d'incertesa anormal", ha assegurat a Frankfurt Vítor Constancio, que la setmana passada ja va provocar una trompada de l'euro en insinuar que l'Eurobanc pot retirar estímuls.

Els analistes creuen que aquesta nova política econòmica pot ser l'adequada per trencar la trampa de liquiditat en què està atrapat l'Atlàntic Nord, però Constancio s'ha entestat a convertir-se en la nova veu de la consciència de la banca central global: "Els efectes negatius de l'increment d'incertesa poden venir posteriorment. Hauríem d'anar en compte a l'hora de treure conclusions precipitades dels moviments als mercats. Pot haver-hi creixement, però en el context de la política d'Amèrica, primer. L'alça del proteccionisme pot reduir sensiblement aquest efecte", ha advertit.

Constancio ha alertat també de les possibles turbulències en les economies emergents per aquest auge proteccionista, que pot ser "dur o tou", això encara s'ha de veure. Europa preocupa també el vicepresident: la primera onada deltrumpisme econòmic ha estat favorable per a Europa. L'augment de rendibilitats dels bons i les alces a la borsa afavoreixen l'estabilitat del sector bancari, immers des de fa mesos en un mar de dubtes. En el cas europeu, però, "un ampli rang de riscos polítics podria provocar riscos econòmics", ha assegurat Constancio. Europa ha estat intentant, durant tota la crisi, activar devaluacions internes i créixer via exportacions: el BCE fa una crida per apostar ara per la demanda interna. "Europa necessita polítiques macroeconòmiques més expansionistes", ha explicat Constancio. El problema és que el BCE està absolutament sol: Berlín no vol sentir parlar d'estímuls. La Comissió Europea es mostra còmoda amb una política fiscal neutral per al 2017 i el 2018, tot i que tant el G-20 com l'FMI i el BCE reclamen una altra cosa. "Si no augmenta el creixement, Europa tindrà dificultats", ha assenyalat Constancio.

La política monetària fa anys que és l'únic estímul a Europa. No és estrany que amb aquest panorama la recuperació europea sigui mediocre: el PIB de l'eurozona acaba de recuperar els nivells precrisi, cinc anys més tard que els Estats Units, i l'atur segueix per sobre del 10%, el doble que en l'economia nord-americana. L'eurozona feia anys que aplicava austeritat i reformes; aquesta política econòmica s'ha suavitzat, però la recuperació europea és molt més feble que després d'altres crisis anteriors. "L'economia de la zona euro ha mostrat una forta resistència a la desacceleració de la Xina des de l'estiu passat o al xoc que ha causat el referèndum britànic", ha subratllat Constancio. "Tanmateix, hi ha riscos considerables", que podrien venir d'un retorn de les alces en les primes de risc per les incerteses polítiques o fins i tot d'un ensurt pel flanc del sistema bancari, pels efectes de la persistent "baixa rendibilitat". El BCE està a punt per seguir apostant per les mesures extraordinàries de política monetària. Però demana més política fiscal, per enèsima vegada des d'aquell discurs de Draghi a Jackson Hole, l'estiu del 2014.
Ningú no ha fet gens de cas ni a Berlín ni a Brussel·les. Almenys de moment.

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=C9d1K3wf1Hs

La borsa registra pujades i consolida l’optimisme

Segons aquesta notícia publicada pel diari "El País" el 10/11/2016 a mitja sesió, la Borsa espanyola ha celebrat aquest matí el bon tancament dels mercats nord-americans ahir a la nit després d'una jornada molt volàtil per la victòria a Estats Units del republicà Donald Trump.

Les males notícies d’ahir van ser algunes com que l’ Ibex 35 va tancar en el -0,4%, però avui  aquest Ibex ha registrat una pujada de l'1,1%.

Concretament quasi tots els valors han pujat,per exemple a Espanya, Bankia s'anota un 6,63% i destaca entre els valors que més avancen a mitja sessió. El Sabadell millora 5,85%. I Santander, més del 4,3%.

Mentrestant a Europa, Eurostoxx s'apunta un 1,21%; París, el 1,26%; Londres, el 0,75% i Frankfurt, gairebé el 0,97%.

Finalment la borsa asiàtica que va tenir una gran baixada ahir, ha tancat la seva sessió amb fortes pujades, ja que La Borsa de Tòquio va avançar el 6,7% i El Hang Seng, de Hong Kong, ha avançat un 1,89%.

El Govern evitarà deixar sense fons la 'guardiola' de les pensions

-El Govern treu altres 936 milions de la 'guardiola' de les pensions, que es queda en només 15.000 milions
- El Govern de Mariano Rajoy vol evitar que el Fons de Reserva s'esgoti completament i, per això, està buscant la millor fórmula perquè no desapareguin de manera íntegra els tot just 15.000 milions amb què actualment compta la guardiola de les pensions. 

Així ho han apuntat fonts de l'Executiu a aquest periòdic que, a més, assenyalen al Tresor Públic com una de les solucions més factibles.
En concret, el que es faria és finançar a través d'aquest organisme dependent del Ministeri d'Economia les pagues extraordinàries d'estiu i Nadal. Aquests són els moments de major dificultat per a la Seguretat Social, ja que els ingressos que ara mateix té no són suficients per abonar-los per si sola.
Ara mateix, amb els esmentats 15.000 milions, el sistema només tindria capacitat per pagar l'extra de juliol. Per a la següent, i tenint en compte que cada paga addicional suposa uns 10.000 milions d'euros, el Fons es quedaria amb 5.000 milions i necessitaria una ajuda que, segons va apuntar el passat mes de desembre el secretari d'Estat de prespuestos, Alberto Nadal, arribaria en forma de Tresor Públic.

No obstant això, el Govern preferiria no arribar fins a aquest punt de necessitat i, per això, podria recórrer abans a aquest organisme encara que això suposi elevar encara més la ja important deute públic. Aquesta actuació, a més, evitaria l'Executiu haver de prorrogar la suspensió de la llei que impedeix retirar del Fons de Reserva més del 3% de la despesa en pensions contributives i despeses de gestió, i que va estar vigent durant la passada legislatura.

Des del Tresor, per ara, s'han mostrat molt cauts pel que fa a aquesta possibilitat. De fet, ahir es va presentar l'Estratègia de Finançament 2017 i la nova secretària general, Emma Navarro, es va limitar a assegurar que les pensions estan «garantides per la totalitat dels ingressos públics». Sí va reconèixer que «en últim extrem el Tresor serveix de garantia per al finançament de l'Estat i, en cas necessari, d'altres administracions públiques», però va evitar especificar quina part dels 220.000 milions d'euros als quals ascendiran les emissions brutes estarà destinada a ajudar a la Seguretat Social. I, després de ser preguntada en diverses ocasions per aquesta situació, va acabar apuntant que potser sigui erroni partir de la base que el Fons de Reserva s'esgotarà.

«No s'ha de donar per descomptat» que es vagi a esgotar la guardiola de les pensions, ja que «encara compta amb 15.000 milions d'euros», va apuntar Navarro que, a continuació, i segons informa l'agència Servimedia, va fer referència a que l'important és la creació d'ocupació. Per això, les més de 500.000 noves afiliacions que l'any passat va registrar la Seguretat Social suposen un «augment de tranquil·litat».

Pel que fa a l'estratègia anual del Tresor, els esmentats 220.000 milions d'emissió bruta amb prou feines suposen una molt lleugera rebaixa respecte als 221.400 milions de l'any passat. En termes nets, la xifra serà de 35.000 milions i entre els objectius principals de l'organisme per a aquest any hi ha el de «seguir allargant la vida mitjana del deute, abaratir costos i diversificar la base inversora», va assenyalar l'anterior presidenta de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).  - El Govern garanteix el pagament de les pensions amb el deute del Tresor.

Així mateix, Navarro va destacar que l'any passat el Tresor es va finançar a «mínims històrics»; que el finançament net final va ser gairebé 10.000 milions inferior a la inicialment prevista; i que es va dur a terme una amortització anticipada parcial i voluntària del préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per valor de 1.000 milions, de manera que Espanya acumula 6.600 milions en preamortizacions

http://www.elmundo.es/economia/2017/01/10/5873eed6ca4741f3258b4657.html

El pes mexicà s'enfonsa, la Borsa cau amb força i els valors refugi es disparen

·Les borses d'Àsia-Pacífic es tenyeixen de vermell i els valors refugi pugen amb força.

El dòlar retrocedia el dimecres i el pes mexicà es va desplomar a mínims històrics, mentre els inversors perplexos intentaven adaptar-se a la notícia que el magnat multimilionari Donald Trump va guanyar la presidència dels Estats Units.

Per Jemima Kelly LONDRES El republicà va provocar turbulències en els mercats de tot el món en vèncer la favorita del sector financer, la demòcrata Hillary Clinton. El triomf del magnat de béns arrels va generar temors d'incertesa econòmica i política i va posar en dubte la perspectiva d'una alça de les taxes d'interès de la Reserva Federal al desembre.

* Els mercats inicialment es van bolcar a una tendència d'aversió al risc, amb els inversors sortint de posicions en dòlars i pesos mexicans per refugiar-se en monedes com el ien japonès, que va guanyar fins a un 4 per cent en un moment de la matinada per arribar a màxims de sis setmanes de 100,75 iens per dòlar.

* Però després del discurs de victòria de Trump, que va tenir un to conciliador i no va fer referència a la promesa de construir un mur a la frontera amb Mèxic, el dòlar retallava alguna de les seves pèrdues i cotitzava amb un retrocés proper a 0,5 per cent en el dia. Prèviament s'havia negociat amb baixes de 2 per cent.

* El pes mexicà, que ha servit de baròmetre sobre les expectatives dels mercats davant d'una presidència de Trump, es va enfonsar més de 13 per cent en un moment de la matinada, un pis històric, per situar-tot just per sota dels 21 pesos per dòlar, abans de recuperar-se per operar al voltant de 19,21 pesos per dòlar, amb una baixa de 8 per cent en el dia.

* El ien pujava prop de 2 per cent després del discurs a 103,45 unitats per dòlar, en una jornada volàtil un dia després d'haver operat a 105,480 iens, quan els sondejos d'opinió d'últim moment donaven a Clinton com a guanyadora de les eleccions nord-americans.

* L'agitació dels mercats va portar a una autoritat econòmica del Japó a suggerir que Tòquio està disposat a intervenir en els mercats per controlar l'ascens desenfrenat del ien.

Video: http://www.invertia.com/noticias/dolar-cae-peso-mexicano-toca-minimos-historicos-victoria-trump-3164505.htm

Noticia: http://economia.elpais.com/economia/2016/11/09/actualidad/1478652296_510737.html

L'impacte econòmic de la victòria de Trump, en 5 claus

L'analista de borsa i professor de la UPF Xavier Brun descobreix les conseqüències de les eleccions americanes per als mercats internacionals

Per què cauen les borses mundials?

"Trump arriba amb una motxilla plena d'incertesa, i això no agrada gens als mercats", explica l'analista de borsa i professor de la UPF Xavier Brun. Així doncs, aquesta incertesa explica per què hi ha hagut moments de pànic aquest matí als parquets internacionals. Tot i així, durant la jornada les borses s'han anat calmant després del xoc inicial. Encara hi ha incògnites sobre quina serà la seva política econòmica, però el futur president dels Estats Units ha avançat que vol aplicar mesures proteccionistes i renegociar alguns tractats comercials, com el Nafta.

Com ha afectat les divises?

La moneda més castigada serà el peso mexicà, que ha arribat a baixar un 13% abans de les 06.00 h, en què ha tocat el seu mínim històric. "Quan hi ha un impacte així, els inversors acostumen a marxar cap a actius amb zero risc", explica Brun, com ara el franc suís o el bo alemany. Això també explica que l'or hagi pujat aquesta matinada, ja que és un dels anomenats actius refugi.

Quines empreses han patit més?

A curt termini, el vot a favor de Trump pot tenir un efecte més gran en les empreses espanyoles que tenen una part important del seu negoci a Amèrica del Sud, ja que és on Trump ha centrat gran part de la seva campanya contra la immigració. Per exemple, el BBVA ha començat la sessió a l'Íbex-35 perdent prop d'un 7%, a causa de la seva exposició al primer banc mexicà. A més, segons Brun, també podria perjudicar especialment els mercats asiàtics, sobretot la Xina, que és un dels grans exportadors cap al comerç americà.

Hi haurà impacte a llarg termini?

"Ara hi ha una lectura molt basada en previsions i especulacions", explica Brun. Segons l'analista, cal tenir en compte que la victòria de Trump no és carta blanca per aplicar les polítiques que vulgui i que tindrà una majoria republicana al Congrés i el Senat partidària d'un mercat lliure. Això posaria el fre a algunes de les mesures proteccionistes que ha pregonat el futur president. L'acadèmic recorda que el canvi de president no implica cap gir en l'estructura institucional del país. En la seva opinió, els problemes a llarg termini arribaran si l'economia americana comença a anar malament i provoca un efecte dòmino a altres mercats.

Què passarà amb la pujada de tipus de la Fed?

Totes les previsions indiquen que la Reserva federal apujarà tipus al desembre. Ara es podria retardar una mica aquesta decisió, però la pujada s'acabarà fent igualment, segons Xavier Brun. Si Trump, com ha avisat, abaixa els impostos i augmenta la despesa pública –amb la construcció d'infraestructures, sobretot– això podria impactar en els plans que tenia fins ara la Reserva Federal.

La por a l'efecte de la victòria de Trump s'apodera dels mercats mundials

Una de les polítiques econòmiques que va proposar Trump en el seu campña electoral ningú, amb independència dels seus guanys haurà de pagar l'impost de successions. Aquest impost: "castiga les famílies per aconseguir el somni americà".

Els futurs dels EUA queden suspesos després de caure més del 5%, el pes de s'enfonsa i els valors refugi es disparen.

La por s'ha apoderat dels mercats mundials després de la nit electoral als Estats Units però el cop està sent més lleu del que auguraven alguns analistes. Els primers senyals de victòria de Donlad Trump van provocar:

• Una caiguda del pes mexicà, una forta baixada de les borses asiàtiques i que els valors refugi es disparessin.
• L'obertura de les places europees va arribar poc després que la victòria de Trump fora ja definitiva.
• Les borses del Vell Continent van començar la sessió amb baixades, però molt inferiors a les que van viure al juny després del 'Brexit'.
• L'obertura de Wall Street ha estat marcada per la volatilitat però en l'obertura dels selectius només s'han registrat baixades lleus.

Els futurs de Wall Street van començar a recollir fortes caigudes, fins al punt que, un cop han assolit una baixada del 5%, s'han activat els sistemes automàtics que congelen la seva cotització, de manera que no es podrà conèixer l'abast de les pèrdues fins que obri el parquet americà. El pes mexicà, l'evolució era una referència per mesurar l'evolució del seu país veí, ha passat per una de les pitjors turbulències de la seva història durant la nit electoral. La moneda es va depreciar sobtadament un 8%, i el bitllet verd un 3%.

A Àsia, on els mercats porten oberts des que es van conèixer els primers resultats preliminars als EUA, els inversors han seguit amb nerviosisme les eleccions als Estats Units. Tòquio va tancar amb una caiguda inèdit del 5,4%, de lluny el mercat que més ha acusat el resultat de les eleccions. Sydney es va deixar un 1,9%, Seül un 2,7% i Hong Kong, a falta de pocs minuts per acabar la sessió, queia al voltant d'un 2,8%. L'únic índex que va aguantar parcialment el cop va ser Xangai, que cedia només un 0,4% a mitja hora del tancament. Davant les turbulències a les borses, els Governs de Corea del Sud i Japó han anunciat reunions d'emergència per avaluar l'impacte del resultat de les eleccions nord-americanes en els mercats de capitals i de divises.

• http://economia.elpais.com/economia/2016/11/09/actualidad/1478663553_733782.html