Cataluña cierra 2015 con menos ERE, pero más despidos
Los expedientes de regulación de empleo caen un 30%, pero dejan un 9,5% más de parados

Los catalanes que perdieron su trabajo a través de un expediente de regulación de empleo (ERE) aumentaron un 9,5% en 2015 pese a que la cifra de despidos colectivos se redujo en un 29,8%. Los 153 ERE registrados el año pasado en el antiguo Departamento de Empresa y Empleo dejaron en el paro a 4.831 personas, es decir, 422 más que las afectadas por los 218 expedientes presentados en 2014.

Octubre fue el peor mes, con un saldo de 1.945 empleados afectados. La mayoría provenía de una misma empresa: BBVA, que se deshizo de 1.557 trabajadores de CatalunyaCaixa tras absorberla. La banca destruyó el año pasado más de 2.500 puestos de trabajo a través de ERE.

Los sindicatos coinciden en que los tiempos de “los grandes ERE” han pasado y que la situación ya no es tan cruenta como hace cuatro años, cuando los expedientes superaban los 600 y afectaban a más de 12.000 personas. Pero lamentan que la sangría continúe en sectores donde el empleo es de mejor calidad, como la industria o la banca. Algo que puede llevar a su precarización. 

Cierres como el de Esselte, el fabricante de las grapadoras Petrus, o deslocalizaciones como la de la compañía de servicios de logística Euroterminal inauguraron en 2015 una larga lista de empresas que recurrieron a un ERE. Les siguieron otras como la tecnológica LetsBonus o la contrata Eulen, junto a industriales como Emmsa o Incryen.

¿Qué es un ERE?  https://www.youtube.com/watch?v=j8JwuCYb5i4

Apple registra la pitjor venta d’iPhones des de que van ser estrenats en el 2007 

• L'empresa de la poma calcula ingressar 53.000 milions en el segon quart, per sota dels 55.600 que s'havien projectat.

A l'espera d'innovacions , les dades del trimestre entre octubre i desembre, van resultar pitjors dels previstos pels analistes. Durant el terç del 2015 , la companyia dirigida per ​​Tim Cook va vendre 74.770.000 iPhones, que és el ritme de vendes més baix des de la seva introducció en el 2007. 


A aquesta circumstància s'afegeix que l'empresa calculava ingressar 53.000 milions en el segon quart, també per sota dels 55.600 que s'havien projectat. 

Les accions d'Apple, van arribar a caure a $ 95,85 , però després van grimpar als 100. A Nova York van tancar a 99,99 , encara que després , amb el rebot asiàtic , van tornar a situar-se en 100,42 . Cota que van perdre més tard . 

Cook, en la conferència amb els inversors , no va perdre el seu optimisme . Tot i la limitació en les vendes d'iPhones , ell va parlar " d'un múmero increïble " , quan es refereix als 74.770.000 de peces col·locades. No obstant això , les reticències dels compradors , que semblen esperar a la irrupció de l'esperat iPhone 7 durant aquest any davant la poca innovació dels models 6S i 6S Plus, i l'impacte de la frenada del mercat xinès, li ha passat factura a la signatura de Cupertino , segons van coincidir tots els analistes. 

La previsió establia unes vendes del telèfon intel·ligent al voltant dels 75.500.000 , la qual cosa equivalia a un increment del 1,3% (respecte als 745 milions ) , el més baix dels últims anys , lluny dels habituals números del 50% o 60 %. 

La cosa va empitjorar. L’increment es va quedar només en el 0,4%, el menys rellevant en nou anys. Aquestes xifres marquen el final d’un període de mega creixement. 

Malgrat aquests indicadors , Cook va anunciar que aquest trimestre, el primer de l'any fiscal ha estat el més rendible en la seva història.

La companyia va arribar als 18.360 milions en beneficis , per 18.020 si es compara a un període similar. Aquests beneficis se situen fins i tot per sobre dels projectats pels analistes que eren de 18.140 milions. 

A més, els ingressos d'Apple van créixer el 1,7% per situar-se als 75.870 milions . Beneficis d'ingressos de rècord malgrat fallar la connexió dels iPhones.


URL de la notícia: http://www.lavanguardia.com/economia/20160127/301689654827/apple-iphones-ventas.html 

L'OIT preveu 3,4 milions d'aturats més en dos anys

La desacceleració del creixement econòmic mundial el 2015, a causa de la punxada que han patit els països emergents, ha deixat un rastre de desocupació que ha arribat a prop d’un milió de persones a tot el món. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), que és pessimista en el seu informe de perspectives socials i d’ocupació al món per a l’any que acaba de començar.

Aquest organisme mundial, dependent de l’ONU, considera que les dificultats de la majoria de les economies emergents d’Amèrica Llatina i Àsia, especialment la Xina, han perjudicat l’ocupació el 2015 però l’efecte negatiu es mantindrà aquest any i el que ve.

Els comptes d’aquests països empitjoraran aquest any i, a les incerteses conegudes, s’hi afegeixen les que en els últims mesos afecten els països àrabs exportadors de petroli, que compten amb grans reserves però amb uns preus molt baixos. Aquesta situació porta l’OIT a pronosticar 3,4 milions d’aturats més en els pròxims dos anys: 2,3 milions el 2016 i 1,1 milions el 2017.

Només la gran potència nord-americana i els països del centre i el nord d’Europa podran presentar dades positives en el món laboral, en nivells d’ocupació d’abans de la crisi, ja que al sud d’Europa, es mantindran taxes altes d’atur.

Una bona part de la població es troba en la situació de tenir feina però ser pobre. L’OIT alerta sobre els llocs de treball vulnerables, que arriben al 46% de la població mundial, la majoria per compte propi o familiar, mal pagat i sense protecció social. Una de les conseqüències d’aquest procés de devaluació en l’ocupació com a conseqüència de la crisi és que la classe mitjana amb prou feines creix. Més aviat al contrari, l’OIT pronostica per al pròxim bienni un alentiment del creixement d’aquest grup social que és la base sobre la qual s’han desenvolupat les economies i societats modernes.

VIURE EN LA POBRESA

L’informe sustenta aquesta tesi en dues dades:

• 327 milions de treballadors al món viuen en la pobresa, amb a penes dos dòlars al dia.
• Un mil milions (967 milions) el grup d’empleats que viuen en una pobresa moderada amb entre dos i cinc dòlars diaris.

Les grans borses mundials es desplomen per la baixada del petroli i els dubtes sobre la Xina

S'ha acabat la treva. La pujada de dimarts no va ser més que un alt en l'espiral baixista en què es troba l'Ibex 35, una vegada que els inversors han activat el botó 'risk off' en resposta a un còctel explosiu format per la caiguda del petroli, el por a l'aterratge de l'economia xinesa i, en el cas concret d'Espanya, la inestabilitat política que arrossega des del 20 de desembre.

Avui, l'Ibex 35 s'ha enfonsat el 3,2%, de manera que tanca just en l'important suport de 8.280 punts. Es tracta del seu nivell més baix des d'agost de 2013, i les pèrdues acumulades en l'arrencada d'any arriben ja al 13,23%.

En la mateixa línia es mouen la resta de places europees, en vigílies de la primera reunió de l'any del consell del Banc Central Europeu, que tindrà lloc el dijous.

•     Dax ha caigut el 3,11%
•     El CAC parisenc, el 3,64%,
•   EuroStoxx 50, el 3,51%.

Wall Street registrava caigudes al voltant del 2,5% en les seves principals índexs al tancament europeu.

El petroli, que va rebotar un 5% per recuperar els 30 dòlars, torna a ballar amb pèrdues superiors al 4%, que porten el Brent de referència a Europa per sota dels 28 dòlars, el seu nivell més baix des de novembre de 2003.

D'altra banda, les borses asiàtiques tornaven a caure amb força aquesta matinada després de conèixer ahir la mala dada del PIB de la Xina, que per un moment va animar els inversors amb la idea de nous estímuls però que avui ja passa factura al seu ànim comprador. I és que les autoritats del país van donar a conèixer dimarts que el producte interior brut (PIB) de la segona economia mundial va continuar la baixada del 2015 fins a quedar en un 6,9%, el seu menor augment en 25 anys.

•  Repsol ha tornat a ensorrar-se un 5,61% fins als vuit euros.
•      ArcelorMittal ha caigut el 8,53% .
•   Acerinox, el 4,74%. També els bancs cauen amb força.
• Caixabank baix el 4,81%.
•    Santander, el 4,82%. 

Així, l’únic que es podria redreçar, no obstant, la sessió serien les dades que es coneixeran als Estats Units, encara que els analistes no ho veuen molt possible amb els inversors que estan més preocupats del cru i de Xina, de que qualsevol altre factor.

A més, segons asseguren els analistes de Linksecurities, “en el mercat se està expandint el temor, fundat o no, de que Wall Street corregeixi amb força, quelcom que encara manté a la defensiva a molts inversors que estan avortant, de qualsevol intent de reacció de la renta variable”. I afegeixen “per portar-se a terme haurien d’haver símptomes de que l’economia d’Estats Units pugui entrar en recessió, cosa, que ara no sembla que pugui passar”.

Font de la notíciaà http://www.elconfidencial.com/mercados/cronicas/cronica-del-ibex/2016-01-20/ibex-china-petroleo-cronica-bolsa-miedo_1138356/

Font del vídeoà http://www.europapress.es/videos/ibex-35-hunde-mas-pierde-8300-puntos-20160120141109.html

El Constitucional dóna suport la retallada de les primes a les renovables

El Tribunal Constitucional ha donat un important reconeixement a la reforma energètica del Govern del PP en avalar una de les peces clau d'aquest canvi, que va suposar una retallada als incentius que rebien els productors d'electricitat a través de fonts renovables. Els magistrats, en una sentència difosa aquest dimecres, defensen la constitucionalitat del reial decret 9/2013, amb el qual es va dur a terme la reducció de les primes. Neguen que es vulneren els principis de seguretat jurídica i irretroactivitat. Els productors afectats mantenen ara la seva esperança en el Suprem i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La reforma energètica del PP, que va suposar una retallada a les renovables que el Govern va defensar davant l'augment del dèficit tarifari per la crisi, va generar una allau de recursos judicials. Al Constitucional van acudir diverses comunitats autònomes -també controlades pel PP, com Múrcia-, que qüestionaven el nou model. Davant el Suprem es van presentar més de mig miler de recursos de productors, als quals se'ls van modificar les condicions amb les quals van planificar les seves inversions. I inversors estrangers van demanar empara davant diferents òrgans d'arbitratge internacionals.

El 21 de desembre passat el Suprem va posar en dubte la constitucionalitat d'alguns punts de la reforma i va obrir la porta a elevar el cas al Constitucional. No obstant això, quatre dies abans, aquest últim òrgan ja s'havia pronunciat i desestimat el recurs interposat contra el reial decret de 2013 presentat pel Govern murcià. La decisió es va produir el 17 de desembre, però no es va tenir coneixement d'ell fins al 23 de desembre, quan el Ministeri d'Indústria ho va anunciar a través d'una nota de premsa. Indústria ho va fer després que es coneguessin els dubtes del Suprem i abans que s'hagués notificat la sentència del Constitucional. De fet, el text -que inclou un vot particular signat per tres magistrats- no s'ha difós fins aquest dimecres.

El Constitucional defensa que el Govern utilitzés la via d'urgència -un reial decret per emprendre els canvis. Dóna per bo l'argument d'Indústria, que va justificar el canvi davant d'un augment "imprevist" del dèficit tarifari per la crisi, que va reduir el consum d'electricitat a Espanya. Relacionat amb aquesta última idea, els jutges entenen que tampoc es van vulnerar els principis constitucionals de seguretat jurídica i de confiança jurídica, ja que la regulació pot canviar quan hi hagi raons d '"interès general". "Els principis de seguretat jurídica i confiança legítima no permeten consagrar un pretès dret a la congelació de l'ordenament jurídic existent", sostenen els magistrats. Finalment, el Constitucional també rebutja que els canvis suposin un incompliment del principi d'irretroactivitat

Vídeo: http://economia.elpais.com/economia/2016/01/13/actualidad/1452685073_404423.html

Esbrina si pagues més per l'aigua que el teu veí

·El 70% dels municipis paguen entre 1 i 2 euros pel metre cúbic d'aigua

·A l'Àrea Metropolitana de Barcelona la mitjana és de 2,5 euros

Als veïns de Piera, situat a la Catalunya central, els costa 3,34 euros obrir l'aixeta de casa. Més del doble del que representa per a butxaques dels habitants de la capital de la Val d'Aran, Vielha, on el metre cúbic es paga a 77 cèntims. Aquestes dues poblacions són els municipis catalans on el servei d'aigua corrent és més car i més barat respectivament, segons l'informe "El preu de l'aigua a Catalunya" elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

No obstant això, la gran majoria de municipis, el 70% de tots els analitzats, es troba en un terme mig i paguen entre 1 i 2 euros per cada metre cúbic d'aigua. Així ho explica l'estudi que ha tingut en compte les ciutats de més de 50.000 habitants i les capitals de comarca.

A què es deu la diferència de preu?

El preu de l'aigua varia segons el municipi de residència perquè també canvien les tarifes i taxes que se sumen a la factura. Cada ajuntament s'encarrega del subministrament als seus habitants, encara que només el 17% dels 198 municipis s'administren a si mateixos. La resta la externalitza el servei a companyies gestores. Destaca el cas del Grup Agbar que a través de les seves empreses, Sorea i Aigües de Barcelona, subministra el 45% de les localitats catalanes.

Més enllà del tipus d'operadora, el preu final del consumidor depèn del consum, les taxes associades al clavegueram i sanejament, l'IVA, i el cànon de l'aigua, que s'imposa amb finalitat ecològica.