BBVA regala 20 euros al mes durant un any als seus nous clients
Els requisits són obrir un «Compte Online» de manera virtual i domiciliar una nòmina o pensió d'almenys 600 euros o fer una transferència periòdica
BBVA ha llençat una nova promoció amb l'objectiu d'augmentar la seva cartera de clients i incentivar la contractació del seu «Compte Online». L'entitat regalarà 20 euros nets al mes durant un any als nous clients que obrin un «Compte Online» de manera virtual i domiciliïn una nòmina o pensió d'almenys 600 euros o realitzin una transferència o ingrés en efectiu per almenys aquest import.
La campanya, cridada Pla Connecta, permet als nous clients aconseguir fins a 240 euros nets en un any. Des del comparador de comptes sense comissions Helpmycash.com assenyalen que una bonificació de 20 euros neta per ingressar 600 euros en el compte es correspon amb una rendibilitat del 4,14% nominal.
Sense comissions i amb la targeta de dèbit gratis
El «Compte Online» de BBVA no té comissions de manteniment i permet retirar efectiu en els caixers automàtics de l'entitat i a la xarxa d'oficines. A més, admet domiciliacions i pagaments. Les transferències realitzades per la banca online o a través dels caixers no tenen cost i el compte inclou una targeta de dèbit sense quota anual.
La promoció Pla Connecta estarà disponible fins al proper 31 de desembre de 2015. Els menors de 30 anys que s'adhereixin es portaran unes ulleres de sol *Hawkers edició limitada de regal.
La campanya de BBVA segueix la tendència actual de sumar avantatges als comptes en detriment dels dipòsits de tota la vida. El tret de sortida ho va donar el Banc Santander amb el llançament del «Compte 1, 2, 3» el passat mes de maig amb una rendibilitat de fins al 3% *TAE per a un màxim de 15.000 euros, la bonificació d'entre l'1 i el 3% dels rebuts i amb accions de regal.
Regalar diners en efectiu per guanyar clients
La proposta de BBVA de regalar fins a 240 euros en un any als seus nous clients no és nova, encara que normalment la banca sol reservar els regals en efectiu per als seus plans amic. Entitats com a ING *Direct o *Self *Bank premien amb fins a 1.400 euros als clients que convidin als seus coneguts al fet que es facin clients de l'entitat.
L'objectiu es aconseguir més de 15 milions de clients digitals
El fabricant japonès supera al grup alemany, esquitxat recentment per l'escàndol de manipulació d'emissions
Toyota és de nou el fabricant que més vehicles comercialitza al món després d'anunciar avui el seu volum de venda fins a setembre, el qual supera al del grup alemany Volkswagen, esquitxat recentment per un escàndol de manipulació d'emissions.
Segons les dades publicades avui per l'empresa nipona, entre gener i setembre va comercialitzar 7,49 milions -un 1,5 per cent interanual menys- d'automòbils de les seves marques Toyota, Hino, Daihatsu i Lexus. La xifra supera lleugerament a les de Volkswagen (7,43 milions, també un 1,5 interanual menys), que havia liderat les vendes fins a la primera meitat de l'any. La majoria d'analistes coincideix a assenyalar que serà Toyota la que lideri les vendes al final de l'any a causa dels problemes que encara la companyia amb seu en Wolfsburgo després de descobrir-se que va trucar el programari dels seus cotxes dièsel per enganyar als organismes reguladors en matèria d'emissions.
Volkswagen no solament haurà d'atendre la revisió dels milions de vehicles afectats a tot el món per aquesta manipulació si no que ha perdut terreny en mercats clau com Xina, mentre que en uns altres ha congelat la comercialització de models dièsel.
El problema de la viabilitat de les autopistes de peatge ha acabat per esclatar-a l'Administració en les mans. Després d'anys a la recerca d'una solució que no acabava d'arribar, els jutges han declarat la liquidació d'una de les autopistes que es pretenia agrupar per trobar una solució conjunta al problema. OHL ha comunicat aquest dimecres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que les seves societats aeropistas i Autopista Eix Aeroport Concessionària Espanyola han estat declarades en liquidació.
Amb això, es posa en qüestió la tesi del Ministeri de Foment, que ha vingut defensant que el rescat de les autopistes no tindria cost per a l'Estat, però que no ha estat capaç de trobar una solució al problema.
"A més de l'anterior es monetizarán la totalitat dels actius de les dues societats, tant béns com a drets, a l'efecte de permetre el pagament dels creditors i, si s'escau, dels accionistes", afegeix. OHL no facilita xifres del deute d'aquesta concessionària. Durant aquesta fase cessen en la seva funció els administradors, sent substituïts per l'Administració concursal.
A més d'aquesta autopista de peatge a l'Aeroport de Madrid Barajas, diverses autopistes de peatge estan en concurs de creditors i es van acostant a la fase de liquidació sense que hi hagi una proposta de conveni acceptada. Amb això, corren el risc de desencadenar també la responsabilitat patrimonial de l'Administració, de manera que l'Estat hagi de fer front a un rescat de milers de milions d'euros.
Les autopistes en problemes es van construir seguint un sistema pel qual les constructores es van fer càrrec de les obres a canvi de la concessió per explotar les vies a llarg termini, de manera que la infraestructura no exigia desemborsaments públics. Però les empreses van demanar per a la construcció capital a la banca, i com a aval, van comptar en alguns casos amb el suport de l'Estat, a través de la RPA. Ara, la banca exigeix recuperar els seus préstecs i si els creditors poden sol·licitar que sigui l'avalista, és a dir, l'Estat, el que assumeixi el problema.
La Comissió Europea ha confirmat aquest dilluns que veu
riscos que Espanya incompleixi els seus objectius de reducció de dèficit
compromesos per als exercicis de 2015 i 2016, per la qual cosa sol·licita al
Govern que modifiqui "com més aviat possible" els pressupostos
generals de l'Estat de 2016.
"La Comissió preveu que el dèficit global
d'Espanya baixi al 4,5% del PIB aquest any i al 3,5% el 2016, de manera que
s'incompliria l'objectiu de corregir el dèficit excessiu com a molt tard el
2016", ha indicat el comissari Pierre Moscovici, protagonista de diversos
desencontres a compte d'aquests pressupostos amb la resta de comissaris i
ministres de finances europeus. Brussel·les espera una desviació de tres i set
dècimes, respectivament, en els objectius de reducció del dèficit públic que
Espanya s'ha compromès amb la Unió Europea, del 4,2 i 2,8% per als anys 2015 i
2016.
Enllaç a la notícia: http://www.eldiario.es/economia/Bruselas-confirma-Gobierno-posible-presupuestos_0_440606253.html
Hi ha diversos factors de risc, amb Xina en l’epicentre de les
turbulències, que amenaçen l’economia mundial. A continuació, calculem on i
quant podem arribar a restar al creixement. ¿Què passaria si la segona economia
del món, Xina, creix un punt menys del seu potencial? Tot el món trontollaria,
però com? La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine
Lagarde, ja ha alertat de la frenada econòmica, a continuació, li posem xifres.
Per què el gegant asiàtic perd
vigor?
El gegant asiàtic està vivint un procés de transformació per superar un
model bastant esgotat que s’ha basat en la industrialitzacó, els baixos costos
laborals i la seva apertura comercial. Ara, el país busca diversificar la seva
estructura, apostant més pels servicis i tractant de dependre més de la seva
demanda interna i no tant de la inversió.
La gestió d’aquesta transformació, que comporta i afectarpa en aquesta
instància al creixement potencial.
En aquest context, els economistes del Banc d’Espanya han realitzat una anàlisi
sobre com la desacceleració del gegant asiàtic pot impactar en el cojunt del
PIB (producte interior brut) mundial, així com en les economies desenvolupades
i els pasïsos emergents. I planteja tres escenaris que poden produir-se en
aquest context (que el PIB de Xina creixi un punt menys del seu potencial, que
el preu de les matèries primeres caigui un 10% i que les borses mundials es
desplomin un 20%) i mesura la seva repercusió econòmica.
Si Xina esternuda...
La principal via de contagi amb Xina és l’exposició comercial i aquesta
és particularment important en les pròpies economies de la regió asiàtica, on
el contingut en valor afegit originat en Xina va suposar el 3,3% del PIB en
2011. Les economies més expostes són Hong Kong, Taiwan, Malàisia, Corea i
Singapur, amb exposicions entre el 6% i el 11% del PIB. De fet, “el grau
d’integració comercial regional en Àsia ha crescut més que en altres regions i
Xina ha desempenyat un paper crucial com centre d’acoblament, però també per la
seva creixent demanda de productes de consum final de la resta d’Àsia, explica
l’informe.
Altres economies per a les que la demanda de Xina és molt rellevant són
les exportadores de matèries primeres, com Brasil, Rússia, Arabia Saudita,
Xile, Austràlia i Sudàfrica (entre el 1,6% i el 6,4% del PIB). En Japó suposa
el 2,2% del PIB, en Alemanya un 1,9%, en Estats Units menys del 1%.
La simulació realitzada per l’organisme presidit per Lluís María Linde
mostra que un menor creixement potencial en Xina d’1% donaria lloc a una reducció
de 0,31% del creixement mundial, en promedi entre 2016 i 2018. L’impacte en les
economies avançades seria d’un ajust a la baixa del creixement del PIB de
0,11%, mentre que en les economies emergents ascenderia a 0,47%, afectant
fonalmentalment a altres economies asiàstiques, que tenen majors interrelacions
amb Xina. En qualsevol cas, l’estudi matisa que aquestes simulacions no tenen
en compte el canvi en l’estructura comercial que resulta del reequilibri de
l’economia xinesa.
Com li afecta a Espanya?
Espanya també és soci comercial del país asiàtic es veuria afectada, ja
que la demanda de Xina representa el 0,5% del PIB. De fet, encara l’impacte de
les turbulències exteriors encara és mínim, el PIB espanyol ha perdut cert
vigor en el tercer trimestre al crèixer un 0,8%, dues dècimes menys que en
l’anterior. Una dècima d’aquest restrocés prové del deteriorament del sector
exterior.
Tot i així, Ángel Labora, director de conjunura de la Fundació de les
Caixes d’Estalvis (Funcas), defensa en un recent infrome que la sacsejada en
l’economia espanyola serà leu. “L’impace del deteriorament del context
internacional sobre el creixement de l’economia espanyola en la segona meitat
de 2015 serà limitat, i contrarrestat per l’efecte beneficiós de la caiguda del
preu del petroli i d’altres matèries primeres, així com per l’avançament de la
rebaixa del IRPF (Impost de la Renta sobre Persones Físiques)”, explica Labora.
Què hi passa si les matèries
primeres s’abarateixen?
Xina és un gran consumidor de matèries primeres pel que altre efecte de
la ralentització econòmica d’aquest país és la caiguda en la demanda, sobre
tot, de metalls industrials (el gegant asiàtic compra el 60% del ferro que es
ven en tot el món i al voltat del 50% del níquel i l’alumini, per exemple) i per
tant dels preus d’aquests productes.
El Banc d’Espanya analitza que aquest descens dels preus de les matèries
primeres “deterioraria els tèrmins d’intercanvi dels països exportadors de
matèries primeres; a allò hauria que afegir l’impacte contractiu sobre la
política fiscal, per la reducció induïda en el ingressos públics”. En el cas
dels països importadors de matèries primeres, “passava lo contrari,
s’abaratiria el cost d’aquestes importacions i, per tant, augmentaria la seva
renta”, afegeix.
La simulació indica que una reduccio permanent d’un 10% dels preus de
les matèries primeres perjudica efectivament als països exportadors, però no de
forma homogènia: per exemple, en Brasil restaria 0,17% al creixement en promedi
entre 2016 i 2018, i en Mèxic, 0,30%.
En el cas dels països importadors, l’efecte en el creixement seria
positiu, compensant sobradament el negatiu dels exportadors.
Contagi pel canal financer
L’organisme explica que el canal financer directe actualment té menor
rellevància en la transmissió de les turbulències de Xina, doncs els mercats
financers en el país asiàtic permaneixen relativament tancats i les posicions
bancàries transfronteres, tot i que és de ser importància, segons les
estadístiques del BIS (Banc de Pagaments Internacionals), suposen un
percentatge petit del total per a les economies avantzades amb major exposició
(Regne Unit, 12%; Japó, 5%; Estats Units, 4%).
No obstant, Xina és la major forquilla de reserves internacionals, que
van pujar a 3,55 bilions de dòlars en agost, pel que els canvis en el patró
d’acumulació o en la seva composició podrien incidir sobre els tipus
d’interessos a llarg termini de les divises de reserva. A més, com s’ha
mencionat, “els efectes indirectes de contagi, a través d’una major aversió al
risc en els mercats financers internacionals o de detetori de la confiança,
seria rellevant, sobretot si la desacceleració de l’economia xina és
inesperada, accentuada i persistent”, manté l’informe.
Aquest impace d’equilibri general s’ha simulat a través d’una caiguda
generalitzada dels índex borsaris d’un 20% i un augment dels tipus d’interessos
a llarg termini de 100 punts bàsics, tot allò resultaria en una reducció del
creixement mundial de 0,39%, en promedi entre 2016 i 2017.
