El govern espanyol també apujarà els impostos mediambientals per recaptar 500 M€ més

L'executiu de Rajoy també modificarà la llista de morosos per ingressar 150 M€

El govern espanyol ha enviat aquest divendres a la nit el  pla pressupostari actualitzat del 2017 a Brussel·les amb tot el conjunt de mesures previstes per complir amb els objectius de dèficit i l'actualització del quadre macroeconòmic que va presentar la setmana passada. A més de les mesures ja sabudes, com els canvis tributaris en  l'impost de societats i la pujada d'alcohol i tabac, el govern té previst una reforma en l'àmbit dels impostos mediambientals amb què preveu recaptar fins a 500 M€ més. També preveu recaptar 150 M€ més a través de la modificació de la llista de morosos per incloure-hi els responsables solidaris i subsidiaris. 

Fins ara, els impostos ambientals representaven només l'1,85% del PIB, xifra molt inferior a la mitjana europea, que se situa en el 2,46%. Amb la nova mesura, que va avançar ahir 'El País',  el govern de Rajoy preveu acostar-se una mica més a les mitjanes de la Unió.

Més mesures contra el frau

El document dóna detalls de les mesures anunciades fins ara però posa especial atenció a les mesures contra el frau per intentar augmentar els ingressos. A banda del nou sistema d'autoliquidació de l'IVA, amb el qual preveu recaptar uns 350 M€, es limitaran els pagaments en efectiu als 1.000 €. Hisenda també suprimirà la possibilitat de concedir aplaçaments per a determinats tipus de deutes o pagaments fraccionats. 

Per acabar, com ja va avançar el ministre d'Hisenda i Funció Pública la setmana passada, el govern també preveu intensificar el pla de transformació de l'administració pública per aconseguir un estalvi de fins a 900 M€. 

Què espera aconseguir el govern amb cada mesura?

• Impost de societats: 4.655 M€
• Impostos especials (tabac i alcohol) i mediambientals: 850 M€
• Millores en l'aplicació del conjunt dels tributs: 1.500  M€
• Mesures de la lluita contra el frau: 500  M€
• Nou impost: el govern també preveu crear un impost per a les begudes ensucrades que li aporti 200 M€ aquest 2017

En total, el govern espanyol espera recaptar 7.500 M€, la quantitat que Brussel·les va exigir-li quan va 'retocar' un primer pla pressupostari provisional i li va demanar que fes més ajustos per assolir l'objectiu de dèficit del 3,1% del PIB. Tot de mesures que continuen en la línia de la consolidació fiscal i que, al contrari del que el PP prometia durant la seva campanya electoral, suposen una tercera pujada d'impostos.

FONT: https://goo.gl/pydlYn

Bruselas abre expediente a España y a otros seis países por el ‘caso Volkswagen’

Bruselas actúa por primera vez para exigir responsabilidades en el escándalo de las emisiones de Volkswagen. La Comisión Europea ha abierto este jueves procedimiento contra siete países en el llamado dieselgate por no haber sancionado al fabricante alemán cuando se descubrió que había instalado dispositivos en sus coches que falseaban la medición de gases contaminantes. Bruselas reprocha a Alemania, España, Luxemburgo y Reino Unido que no actuaran. A República Checa, Grecia y Lituania les reprende por no contar siquiera con un marco sancionador.

La apertura del procedimiento es la primera fase de un proceso que puede acabar en el Tribunal de Justicia de la UE, con posibles multas para los países cuya actuación se cuestiona. Las autoridades nacionales disponen de dos meses para responder y, si no convencen a la Comisión, esta dará un segundo paso. El tercero contempla ya recurrir a la justicia.El Ejecutivo comunitario carece de competencias para sancionar a Volkswagen por incumplir la normativa, pero sí puede exigir a los Estados miembros, responsables de garantizar que las pruebas de emisiones sean fidedignas, que actúen. Bruselas ha puesto la lupa sobre Alemania, Reino Unido, España y Luxemburgo por dos motivos: son los países que han homologado los modelos de la firma alemana para su venta en todo el mercado único y han aportado ya suficientes indicios de que, a ojos de la Comisión, evitaron aplicar la norma. Pero el Ejecutivo comunitario no excluye abrir expedientes a otros Estados cuando reúna más información, según las fuentes consultadas.

Se trata de un camino lento y, en todo caso, iniciado más de un año después de que se conociera el fraude de las emisiones. En Estados Unidos -donde se descubrió el caso-, la compañía se ha comprometido ya a pagar más de 13.000 millones de euros como compensación a los clientes y aun así el organismo de defensa de los consumidores ha vuelto a demandarla. En Europa, en cambio, no ha asumido responsabilidades.
Multas disuasorias

Bruselas alega que ha estado esperando la información requerida a los Estados miembros. De los 28 que integran la UE, solo Alemania y Reino Unido han respondido. Y la información es muy suficiente. La Comisión arremete contra los dos países por “negarse a revelar” los datos recabados “en relación con las posibles irregularidades de las emisiones”. Es decir, que no han ofrecido a Bruselas el resultado de sus pesquisas.

“El cumplimiento de la ley es, ante todo, el deber de los fabricantes de automóviles. Pero las autoridades nacionales deben garantizar que los fabricantes de automóviles lo hagan”, destacó la comisaria europea de Mercado Interior e Industria, Elzbieta Bienkowska. La Comisión insiste en que las multas deben ser disuasorias para que las empresas automovilísticas cumplan la ley.

De momento, toda la presión cae sobre Volkswagen porque ha sido el primer caso probado de medición fraudulenta. Pero de la información transmitida por los Estados se desprende que hay otros fabricantes sospechosos de enmascarar sus gases para contaminar más de lo permitido.

Bienkowska está incómoda con la actitud que ha mostrado Volkswagen en este proceso, pero también con las resistencias de los Estados a cambiar el modelo. La Comisión presentó en enero una reforma para reforzar esos controles (de modo que reflejen las emisiones reales, no las pruebas de laboratorio) y para imponer directamente multas a los fabricantes que no respeten las reglas. El texto está pendiente de negociación por parte del Parlamento Europeo y del Consejo, que representa a los Estados.

VIDEO: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/espana-junto-reino-unido-luxemburgo-alemania-homologan-algunos-modelos-del-grupo-volkswagen-para-se-puedan-vender-toda-union-europea/3823758/

Mapfre constata que gairebé el 50% dels espanyols creu que no rebrà una pensió de jubilació

El 44% dels espanyols no confia a rebre una pensió pública quan es jubili. Així ho evidencia la Fundació Mapfre en l'estudi Opinió dels espanyols sobre el sistema de pensions que avui ha publicat, i en el qual queda palès el pessimisme existents al voltant del sistema públic de pensions.

El treball, que s'ha realitzat mitjançant enquestes a més de 2.700 persones a tot Espanya, mostra també que el 60% de la població considera que la pensió que rebrà serà d'un 900 euros. Això suposa 150 euros menys que la pensió de jubilació mitjana actual. Així mateix, l'informe posa de manifest que el 81% dels enquestats creu que la pensió que rebrà serà insuficient per mantenir el seu actual nivell de vida.

Pel que fa a l'edat de jubilació, la immensa majoria desitjaria fer-ho abans dels 65 anys. Però la realitat és que, segons les dades que maneja l'asseguradora, més de la meitat assumeix que ho farà en una edat compresa entre els 66 i 70 anys.

En aquest context, el treball realitzat per la Fundació Mapfre mostra que un de cada tres està estalviant per a la seva pròpia jubilació a més de contribuir a finançar les pensions públiques, la companyia considera que aquesta és una xifra molt petita, i apunta que "entre els espanyols que no estalvien, el motiu principal que assenyalen és la manca de capacitat econòmica ".

Entre els que sí que ho fan, el document mostra que la motivació principal és que "no confien que puguin rebre una pensió pública quan es jubilin, o estan convençuts que si la reben, serà insuficient per mantenir el seu nivell de vida previ a la seva jubilació ".

Enllaç: http://www.elmundo.es/economia/2016/12/07/5847c13d22601d262c8b45a8.html

Vídeo: http://www.elmundo.es/economia/2014/09/24/5422c0f7ca47415f3e8b4586.html

El Govern limitarà els pagaments en efectiu a 1.000 euros

La mesura pretén facilitar la supervisió fiscal, frenar el frau de l'IVA i aflorar l'economia submergida

El Govern limitarà a 1.000€ els pagaments en efectiu sense control d'Hisenda. El Govern aprovarà aquest divendres al Consell de Ministres un conjunt de mesures per lluitar contra el frau fiscal i que majoritàriament estaran centrades en l'IVA. Fonts pròximes a les negociacions que manté l'executiu sobre els pressupostos generals de l'Estat del 2017 han indicat a EFE que el Govern ha preparat un decret llei que inclou la limitació del pagament en efectiu als 1.000€, en comptes dels 2.500€ actuals, per tal de frenar el frau a l'IVA i l'economia submergida. L'efectivitat d'aquesta mesura és discutible, ja que aquells amb desig de defraudar poden fragmentar els pagaments per evitar la supervisió.

A més, s'aprovarà el subministrament immediat d'informació de l'IVA, una mesura que va quedar pendent en la legislatura passada del PP i que estava previst que entrés en vigor l'1 gener 2017.

El subministrament immediat d'informació de l'IVA és un nou sistema de gestió de l'IVA per a empreses i professionals, basat en informació en temps real i que agilitza les devolucions, proporciona al contribuent les dades fiscals per a la seva declaració i millora el control tributari.

Es tracta d'una adequació del tràmit a les noves tecnologies que previsiblement només serà obligatori per a les grans empreses, grups d'IVA i inscrits en el règim de devolució mensual, un col·lectiu d'al voltant de 62.000 contribuents, mentre que per a la resta serà voluntari.

El col·lectiu obligat a acollir-se al nou sistema de Subministrament immediat d'Informació (SII) representa el 80% de la facturació total dels subjectes passius d'IVA a Espanya, tal com va assenyalar el director general de l'AEAT, Santiago Menéndez, quan va presentar aquest projecte en l'anterior legislatura del PP.

El tercer pilar del pla de lluita contra el frau que aprovarà el Consell de Ministres és l'enduriment en els pagaments ajornats, una mesura que també suposarà increment d'ingressos en les arques públiques.

 https://www.youtube.com/watch?v=1V1PGNFqh1I&t=25s

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/gobierno-limitara-los-pagos-efectivo-1000-euros-5662977 

El BCE alerta de l’alça proteccionista i de l’era d’incertesa amb Trump

Donald Trump promet un estímul fiscal d'un bilió de dòlars i importants rebaixes d'impostos. Els mercats han reaccionat amb aclamacions: el relat econòmic en voga assumeix que aquesta injecció provocarà inflació i creixement en l'economia nord-americana –i pot ser que en la mundial–, i ha provocat que una enorme massa de diners calents passi del mercat de deute a la borsa: puja la rendibilitat dels bons (que estava sota mínims), pugen en general els tipus d'interès i Wall Street i companyia fan salts d'alegria. El Banc Central Europeu (BCE) avisa que tot això pot ser efímer i fins i tot perillós: "L'economia mundial afronta una vegada més un període d'incertesa anormal", ha assegurat a Frankfurt Vítor Constancio, que la setmana passada ja va provocar una trompada de l'euro en insinuar que l'Eurobanc pot retirar estímuls.

Els analistes creuen que aquesta nova política econòmica pot ser l'adequada per trencar la trampa de liquiditat en què està atrapat l'Atlàntic Nord, però Constancio s'ha entestat a convertir-se en la nova veu de la consciència de la banca central global: "Els efectes negatius de l'increment d'incertesa poden venir posteriorment. Hauríem d'anar en compte a l'hora de treure conclusions precipitades dels moviments als mercats. Pot haver-hi creixement, però en el context de la política d'Amèrica, primer. L'alça del proteccionisme pot reduir sensiblement aquest efecte", ha advertit.

Constancio ha alertat també de les possibles turbulències en les economies emergents per aquest auge proteccionista, que pot ser "dur o tou", això encara s'ha de veure. Europa preocupa també el vicepresident: la primera onada deltrumpisme econòmic ha estat favorable per a Europa. L'augment de rendibilitats dels bons i les alces a la borsa afavoreixen l'estabilitat del sector bancari, immers des de fa mesos en un mar de dubtes. En el cas europeu, però, "un ampli rang de riscos polítics podria provocar riscos econòmics", ha assegurat Constancio. Europa ha estat intentant, durant tota la crisi, activar devaluacions internes i créixer via exportacions: el BCE fa una crida per apostar ara per la demanda interna. "Europa necessita polítiques macroeconòmiques més expansionistes", ha explicat Constancio. El problema és que el BCE està absolutament sol: Berlín no vol sentir parlar d'estímuls. La Comissió Europea es mostra còmoda amb una política fiscal neutral per al 2017 i el 2018, tot i que tant el G-20 com l'FMI i el BCE reclamen una altra cosa. "Si no augmenta el creixement, Europa tindrà dificultats", ha assenyalat Constancio.

La política monetària fa anys que és l'únic estímul a Europa. No és estrany que amb aquest panorama la recuperació europea sigui mediocre: el PIB de l'eurozona acaba de recuperar els nivells precrisi, cinc anys més tard que els Estats Units, i l'atur segueix per sobre del 10%, el doble que en l'economia nord-americana. L'eurozona feia anys que aplicava austeritat i reformes; aquesta política econòmica s'ha suavitzat, però la recuperació europea és molt més feble que després d'altres crisis anteriors. "L'economia de la zona euro ha mostrat una forta resistència a la desacceleració de la Xina des de l'estiu passat o al xoc que ha causat el referèndum britànic", ha subratllat Constancio. "Tanmateix, hi ha riscos considerables", que podrien venir d'un retorn de les alces en les primes de risc per les incerteses polítiques o fins i tot d'un ensurt pel flanc del sistema bancari, pels efectes de la persistent "baixa rendibilitat". El BCE està a punt per seguir apostant per les mesures extraordinàries de política monetària. Però demana més política fiscal, per enèsima vegada des d'aquell discurs de Draghi a Jackson Hole, l'estiu del 2014.
Ningú no ha fet gens de cas ni a Berlín ni a Brussel·les. Almenys de moment.

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=C9d1K3wf1Hs

La borsa registra pujades i consolida l’optimisme

Segons aquesta notícia publicada pel diari "El País" el 10/11/2016 a mitja sesió, la Borsa espanyola ha celebrat aquest matí el bon tancament dels mercats nord-americans ahir a la nit després d'una jornada molt volàtil per la victòria a Estats Units del republicà Donald Trump.

Les males notícies d’ahir van ser algunes com que l’ Ibex 35 va tancar en el -0,4%, però avui  aquest Ibex ha registrat una pujada de l'1,1%.

Concretament quasi tots els valors han pujat,per exemple a Espanya, Bankia s'anota un 6,63% i destaca entre els valors que més avancen a mitja sessió. El Sabadell millora 5,85%. I Santander, més del 4,3%.

Mentrestant a Europa, Eurostoxx s'apunta un 1,21%; París, el 1,26%; Londres, el 0,75% i Frankfurt, gairebé el 0,97%.

Finalment la borsa asiàtica que va tenir una gran baixada ahir, ha tancat la seva sessió amb fortes pujades, ja que La Borsa de Tòquio va avançar el 6,7% i El Hang Seng, de Hong Kong, ha avançat un 1,89%.

El Govern evitarà deixar sense fons la 'guardiola' de les pensions

-El Govern treu altres 936 milions de la 'guardiola' de les pensions, que es queda en només 15.000 milions
- El Govern de Mariano Rajoy vol evitar que el Fons de Reserva s'esgoti completament i, per això, està buscant la millor fórmula perquè no desapareguin de manera íntegra els tot just 15.000 milions amb què actualment compta la guardiola de les pensions. 

Així ho han apuntat fonts de l'Executiu a aquest periòdic que, a més, assenyalen al Tresor Públic com una de les solucions més factibles.
En concret, el que es faria és finançar a través d'aquest organisme dependent del Ministeri d'Economia les pagues extraordinàries d'estiu i Nadal. Aquests són els moments de major dificultat per a la Seguretat Social, ja que els ingressos que ara mateix té no són suficients per abonar-los per si sola.
Ara mateix, amb els esmentats 15.000 milions, el sistema només tindria capacitat per pagar l'extra de juliol. Per a la següent, i tenint en compte que cada paga addicional suposa uns 10.000 milions d'euros, el Fons es quedaria amb 5.000 milions i necessitaria una ajuda que, segons va apuntar el passat mes de desembre el secretari d'Estat de prespuestos, Alberto Nadal, arribaria en forma de Tresor Públic.

No obstant això, el Govern preferiria no arribar fins a aquest punt de necessitat i, per això, podria recórrer abans a aquest organisme encara que això suposi elevar encara més la ja important deute públic. Aquesta actuació, a més, evitaria l'Executiu haver de prorrogar la suspensió de la llei que impedeix retirar del Fons de Reserva més del 3% de la despesa en pensions contributives i despeses de gestió, i que va estar vigent durant la passada legislatura.

Des del Tresor, per ara, s'han mostrat molt cauts pel que fa a aquesta possibilitat. De fet, ahir es va presentar l'Estratègia de Finançament 2017 i la nova secretària general, Emma Navarro, es va limitar a assegurar que les pensions estan «garantides per la totalitat dels ingressos públics». Sí va reconèixer que «en últim extrem el Tresor serveix de garantia per al finançament de l'Estat i, en cas necessari, d'altres administracions públiques», però va evitar especificar quina part dels 220.000 milions d'euros als quals ascendiran les emissions brutes estarà destinada a ajudar a la Seguretat Social. I, després de ser preguntada en diverses ocasions per aquesta situació, va acabar apuntant que potser sigui erroni partir de la base que el Fons de Reserva s'esgotarà.

«No s'ha de donar per descomptat» que es vagi a esgotar la guardiola de les pensions, ja que «encara compta amb 15.000 milions d'euros», va apuntar Navarro que, a continuació, i segons informa l'agència Servimedia, va fer referència a que l'important és la creació d'ocupació. Per això, les més de 500.000 noves afiliacions que l'any passat va registrar la Seguretat Social suposen un «augment de tranquil·litat».

Pel que fa a l'estratègia anual del Tresor, els esmentats 220.000 milions d'emissió bruta amb prou feines suposen una molt lleugera rebaixa respecte als 221.400 milions de l'any passat. En termes nets, la xifra serà de 35.000 milions i entre els objectius principals de l'organisme per a aquest any hi ha el de «seguir allargant la vida mitjana del deute, abaratir costos i diversificar la base inversora», va assenyalar l'anterior presidenta de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).  - El Govern garanteix el pagament de les pensions amb el deute del Tresor.

Així mateix, Navarro va destacar que l'any passat el Tresor es va finançar a «mínims històrics»; que el finançament net final va ser gairebé 10.000 milions inferior a la inicialment prevista; i que es va dur a terme una amortització anticipada parcial i voluntària del préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per valor de 1.000 milions, de manera que Espanya acumula 6.600 milions en preamortizacions

http://www.elmundo.es/economia/2017/01/10/5873eed6ca4741f3258b4657.html

El pes mexicà s'enfonsa, la Borsa cau amb força i els valors refugi es disparen

·Les borses d'Àsia-Pacífic es tenyeixen de vermell i els valors refugi pugen amb força.

El dòlar retrocedia el dimecres i el pes mexicà es va desplomar a mínims històrics, mentre els inversors perplexos intentaven adaptar-se a la notícia que el magnat multimilionari Donald Trump va guanyar la presidència dels Estats Units.

Per Jemima Kelly LONDRES El republicà va provocar turbulències en els mercats de tot el món en vèncer la favorita del sector financer, la demòcrata Hillary Clinton. El triomf del magnat de béns arrels va generar temors d'incertesa econòmica i política i va posar en dubte la perspectiva d'una alça de les taxes d'interès de la Reserva Federal al desembre.

* Els mercats inicialment es van bolcar a una tendència d'aversió al risc, amb els inversors sortint de posicions en dòlars i pesos mexicans per refugiar-se en monedes com el ien japonès, que va guanyar fins a un 4 per cent en un moment de la matinada per arribar a màxims de sis setmanes de 100,75 iens per dòlar.

* Però després del discurs de victòria de Trump, que va tenir un to conciliador i no va fer referència a la promesa de construir un mur a la frontera amb Mèxic, el dòlar retallava alguna de les seves pèrdues i cotitzava amb un retrocés proper a 0,5 per cent en el dia. Prèviament s'havia negociat amb baixes de 2 per cent.

* El pes mexicà, que ha servit de baròmetre sobre les expectatives dels mercats davant d'una presidència de Trump, es va enfonsar més de 13 per cent en un moment de la matinada, un pis històric, per situar-tot just per sota dels 21 pesos per dòlar, abans de recuperar-se per operar al voltant de 19,21 pesos per dòlar, amb una baixa de 8 per cent en el dia.

* El ien pujava prop de 2 per cent després del discurs a 103,45 unitats per dòlar, en una jornada volàtil un dia després d'haver operat a 105,480 iens, quan els sondejos d'opinió d'últim moment donaven a Clinton com a guanyadora de les eleccions nord-americans.

* L'agitació dels mercats va portar a una autoritat econòmica del Japó a suggerir que Tòquio està disposat a intervenir en els mercats per controlar l'ascens desenfrenat del ien.

Video: http://www.invertia.com/noticias/dolar-cae-peso-mexicano-toca-minimos-historicos-victoria-trump-3164505.htm

Noticia: http://economia.elpais.com/economia/2016/11/09/actualidad/1478652296_510737.html

L'impacte econòmic de la victòria de Trump, en 5 claus

L'analista de borsa i professor de la UPF Xavier Brun descobreix les conseqüències de les eleccions americanes per als mercats internacionals

Per què cauen les borses mundials?

"Trump arriba amb una motxilla plena d'incertesa, i això no agrada gens als mercats", explica l'analista de borsa i professor de la UPF Xavier Brun. Així doncs, aquesta incertesa explica per què hi ha hagut moments de pànic aquest matí als parquets internacionals. Tot i així, durant la jornada les borses s'han anat calmant després del xoc inicial. Encara hi ha incògnites sobre quina serà la seva política econòmica, però el futur president dels Estats Units ha avançat que vol aplicar mesures proteccionistes i renegociar alguns tractats comercials, com el Nafta.

Com ha afectat les divises?

La moneda més castigada serà el peso mexicà, que ha arribat a baixar un 13% abans de les 06.00 h, en què ha tocat el seu mínim històric. "Quan hi ha un impacte així, els inversors acostumen a marxar cap a actius amb zero risc", explica Brun, com ara el franc suís o el bo alemany. Això també explica que l'or hagi pujat aquesta matinada, ja que és un dels anomenats actius refugi.

Quines empreses han patit més?

A curt termini, el vot a favor de Trump pot tenir un efecte més gran en les empreses espanyoles que tenen una part important del seu negoci a Amèrica del Sud, ja que és on Trump ha centrat gran part de la seva campanya contra la immigració. Per exemple, el BBVA ha començat la sessió a l'Íbex-35 perdent prop d'un 7%, a causa de la seva exposició al primer banc mexicà. A més, segons Brun, també podria perjudicar especialment els mercats asiàtics, sobretot la Xina, que és un dels grans exportadors cap al comerç americà.

Hi haurà impacte a llarg termini?

"Ara hi ha una lectura molt basada en previsions i especulacions", explica Brun. Segons l'analista, cal tenir en compte que la victòria de Trump no és carta blanca per aplicar les polítiques que vulgui i que tindrà una majoria republicana al Congrés i el Senat partidària d'un mercat lliure. Això posaria el fre a algunes de les mesures proteccionistes que ha pregonat el futur president. L'acadèmic recorda que el canvi de president no implica cap gir en l'estructura institucional del país. En la seva opinió, els problemes a llarg termini arribaran si l'economia americana comença a anar malament i provoca un efecte dòmino a altres mercats.

Què passarà amb la pujada de tipus de la Fed?

Totes les previsions indiquen que la Reserva federal apujarà tipus al desembre. Ara es podria retardar una mica aquesta decisió, però la pujada s'acabarà fent igualment, segons Xavier Brun. Si Trump, com ha avisat, abaixa els impostos i augmenta la despesa pública –amb la construcció d'infraestructures, sobretot– això podria impactar en els plans que tenia fins ara la Reserva Federal.

La por a l'efecte de la victòria de Trump s'apodera dels mercats mundials

Una de les polítiques econòmiques que va proposar Trump en el seu campña electoral ningú, amb independència dels seus guanys haurà de pagar l'impost de successions. Aquest impost: "castiga les famílies per aconseguir el somni americà".

Els futurs dels EUA queden suspesos després de caure més del 5%, el pes de s'enfonsa i els valors refugi es disparen.

La por s'ha apoderat dels mercats mundials després de la nit electoral als Estats Units però el cop està sent més lleu del que auguraven alguns analistes. Els primers senyals de victòria de Donlad Trump van provocar:

• Una caiguda del pes mexicà, una forta baixada de les borses asiàtiques i que els valors refugi es disparessin.
• L'obertura de les places europees va arribar poc després que la victòria de Trump fora ja definitiva.
• Les borses del Vell Continent van començar la sessió amb baixades, però molt inferiors a les que van viure al juny després del 'Brexit'.
• L'obertura de Wall Street ha estat marcada per la volatilitat però en l'obertura dels selectius només s'han registrat baixades lleus.

Els futurs de Wall Street van començar a recollir fortes caigudes, fins al punt que, un cop han assolit una baixada del 5%, s'han activat els sistemes automàtics que congelen la seva cotització, de manera que no es podrà conèixer l'abast de les pèrdues fins que obri el parquet americà. El pes mexicà, l'evolució era una referència per mesurar l'evolució del seu país veí, ha passat per una de les pitjors turbulències de la seva història durant la nit electoral. La moneda es va depreciar sobtadament un 8%, i el bitllet verd un 3%.

A Àsia, on els mercats porten oberts des que es van conèixer els primers resultats preliminars als EUA, els inversors han seguit amb nerviosisme les eleccions als Estats Units. Tòquio va tancar amb una caiguda inèdit del 5,4%, de lluny el mercat que més ha acusat el resultat de les eleccions. Sydney es va deixar un 1,9%, Seül un 2,7% i Hong Kong, a falta de pocs minuts per acabar la sessió, queia al voltant d'un 2,8%. L'únic índex que va aguantar parcialment el cop va ser Xangai, que cedia només un 0,4% a mitja hora del tancament. Davant les turbulències a les borses, els Governs de Corea del Sud i Japó han anunciat reunions d'emergència per avaluar l'impacte del resultat de les eleccions nord-americanes en els mercats de capitals i de divises.

• http://economia.elpais.com/economia/2016/11/09/actualidad/1478663553_733782.html

La taxa d'atur baixa del 18,91% en el tercer trimestre de l'any

La taxa d'atur baixa del 18,91% en el tercer trimestre de l'any

  

Sis anys després la taxa d'atur a Espanya ha caigut per sota del 20%. En el tercer trimestre d'aquest any ha baixat al 18,91%, segons l'enquesta de població activa divulgada per l'INE. S'ha completat i finalitzat així el període més llarg per sobre d'aquest percentatge, que en els últims quaranta anys ja s'havia assolit en altres dues ocasions, en els vuitanta i en els noranta. 

La reducció durant l'últim trimestre es deu tant a la creació d'ocupació com a la baixada de l'atur. La primera és l'habitual a l'estiu  quan la temporada alta turística empeny la contractació, especialment temporal, al sector serveis. I aquest any la temporada turística ha estat excepcionalment bona. Així l'augment de treballs ha arribat a ser de 226.500 en tres mesos. L'hostaleria, el comerç i la sanitat solen mostrar vigor, com s'ha vist amb l'afiliació a la Seguretat Social, en aquests mesos. 

En els últims aspectes subratllats que el paper del  sector privat ha estat el motor del mercat de treball, l'augment del seu poder per treballar l 217.700 llocs de treball, en canvi en els governs, l'augment de treballadors ha estat molt menor de 8.900 persones.

La venda d'habitatges pujarà un 9,3% i els preus un 5,5% el 2016

Les transaccions d'habitatge lliure a Espanya es situaran al voltant de les 419.000 unitats a finals d'aquest any 2016, fet que suposa un increment del 9,3% respecte a 2015, i els preus augmentaran un 5,5%, segons un informe de Anticipa real Estate presentat al saló Barcelona Meeting Point (BMP). [El BMP obre les portes amb 312 expositors i un enfocament social de l'habitatge] L'estudi Perspectives del mercat de l'habitatge a Espanya 2016-2018 augura que les vendes creixeran un 8,3% el 2017 (fins 454.000) i un 5, 7% en 2018, quan s'arribarà a les 480.000, una xifra que l'autor de l'estudi, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep

Oliver ha considerat "el sostre" de transaccions anuals raonables en el context actual a Espanya, tret que augmenti significativament la immigració. Les previsions sobre l'evolució del mercat immobiliari a Espanya que reflecteix l'estudi confirmen la seva recuperació, el que Oliver ha atribuït a les reformes aplicades de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), tot i que ha remarcat que totes les xifres, tant de transaccions com de preus, segueixen encara molt per sota dels màxims assolits el 2007. en transaccions, les 480.000 que s'esperen per 2018 suposen un 68% més que les 285.000 de 2013 però gairebé la meitat respecte a les 908.000 venudes en 2006. quant als preus, amb els augments esperats per a 2016 i 2017, l'increment acumulat des de 2013 arribaria prop del 20%, però respecte als valors de 2007, a finals del proper any 2017 els preus mitjans a Espanya encara es situarien un 24% per sota, atès que entre 2007 i 2013 la caiguda va ser de gairebé el 37%. "És una recuperació, però en valors absoluts està lluny del que es qualifica de boom, el que significa que és més sostenible", ha manifestat Oliver.

L'Ibex suma un 0,96% i es queda a les portes dels 9.000 punts en vigílies del BCE

L'Ibex 35 ha sumat un 0,96% i s'ha quedat a les portes de la barrera psicològica dels 9.000 punts, un dia abans de la reunió de tipus d'interès que celebrarà aquest dijous el BCE. El selectiu madrileny s'ha impulsat a la gran banca per reforçar nivells màxims de finals de setembre i només vuit valors s'han tenyit de 'vermell'. 

Banco Santander ha liderat els avenços, en sumar un 2,2%, seguit de Gamesa (+ 1,98%) i BBVA (+ 1,98%). Arcelor Mittal ha protagonitzat una pujada del 1,95% i Banc Sabadell ha guanyant un 1,82%, completant la llista de les cinc majors pujades de la jornada. 

Un altre pesos pesants de l'Ibex com Telefónica i Repsol han sumat un 0,7% i un 1,4%, respectivament. Bankia s'ha situat al capdavant de les caigudes, en cedir un 2,2%. La resta de caigudes s'han reduït per sota del llindar de l'1%, com Ferrovial (-0,94%) i Cellnexx (-0,89%).

L'Ibex ha sumat la seva segona pujada consecutiva i s'encamina a tancar la setmana en positiu, en establir-se els 8.950 punts, després de liderar la tendència alcista a Europa. Amb els inversors pendents de les paraules del president del BCE, Mario Draghi, París, Londres i Frankfurt no han sumat més d'un 0,4%. 

Al mercat de divises, l'euro lluitava per reforçar posicions respecte al dòlar i la moneda única s'intercanviava per 1,0961 unitats al tancament de sessió.

http://www.eleconomista.es/indice/IBEX-35/historico

Banc Sabadell i Popular es donen un temps

Després de diversos mesos d'especulacions sobre possibles negociacions de fusió entre el Banc Sabadell i el Banco Popular, els presidents de les dues entitats financeres, Josep Oliu i Ángel Ron, van mantenir en els últims dies del passat mes d'agost un discret partit a la seu madrilenya de una de les dues entitats.

La conclusió de la reunió va ser que calia "donar-se temps, veure com evolucionen les coses i parlar més endavant si l'escenari és més propici abans d'estudiar les possibilitats d'una hipotètica fusió". "L'objectiu era veure si es donaven les circumstàncies per iniciar un procés previ que obrís les portes a una negociació. La conclusió va ser que, ara, no ", sostenen les mateixes fonts. Mentrestant, cada un d'ells buscarà pel seu compte millorar la seva rendibilitat i, en conseqüència, la seva posició relativa.

Els bancs, en general, travessen una etapa complexa. Els tipus d'interès negatius i l'escassa demanda de crèdit a terminis llargs, sobretot d'empreses, que no només no creix sinó que es desploma, s'enfonsen els seus marges, la diferència entre el cost del diner i el que cobren pel crèdit.

A la llista dels grans bancs espanyols, Sabadell, Bankinter i Popular ocupen les últimes posicions en el rànquing de les capitalitzacions borsàries de l'Ibex 35.

 El president del Popular va argumentar que després de la recent ampliació de capital per 2.500 milions d'euros, destinada en gran part a provisions, l'entitat disposa d'un adequat nivell de solvència i s'ha avançat a possibles imprevistos en la situació econòmica.

Oliu, per la seva banda, va recordar que el seu banc ha emprès una important operació al Regne Unit, l'any passat va comprar el TSB per 2.350 milions d'euros, primer pas d'una expansió en aquest mercat.

Part de la pressió a favor d'una fusió entre les dues entitats procedia dels seus accionistes llatinoamericans, irritats per la caiguda de preus de les accions.

Santander, que presideix Ana Botín, i BBVA, encapçalat per Francisco González, també han expressat el seu desig de participar en fusions si es produeixen.

Vueling podría pagar fins 57milions en indemnitzaciona pel caos de juliol

Entre Juny i Setembre va registrar 1.272 incidències denunciables

Vueling ja té algunes previsions sobre quant podria arribar a pagar en indemnitzacions si tots els seus afectats reclamessin pels problemes que van patir a l'estiu en forma de retards i cancel·lacions a Espanya.

L'aerolínia que presideix Javier Sánchez-Prieto s'enfrontaria en aquest cas a una compensació per danys i perjudicis de fins a 57 milions d'euros, segons les dades de l'agència de reclamació Gate28, als quals ha pogut accedir elEconomista.

Entre juny i setembre, Vueling va registrar en vols operats amb origen i destinació espanyol, fins 1.661 incidències, un 44% més que l'anterior.

Aquesta dada té especial rellevància ja que l'estiu de 2015 tampoc va ser operativament usual per a l'aerolínia llavors comandada per Álex Cruz, ja que va patir problemes similars als d'aquest any, a més d'un incendi a l'aeroport de Roma Fiumicino (on té el seu segon hub) i imprevistos meteorològics en Illes Balears.

De les 1.661 incidències, 486 vols van ser cancel·lats i 1.175 van arribar amb retard. Els consumidors només poden reclamar quan aquests contratemps es produeixen per culpa de la signatura. Pel que fins 1.272 vols tenen dret a una compensació.

El moment del consumidor

Les dades estimen que els usuaris poden reclamar fins 57,2milions d'euros en el seu conjunt pels 1.272 vols. En aquest cas, més de 190.000 passatgers a Espanya tenen dret a indemnització. El pitjor dia per volar amb la companyia va ser el 2 de Juliol, quan es van registrar 96 incidències. L'aerolínia ha descartat fer comentaris al respecte.

I és que la realitat, és que difícilment Vueling arribarà a pagar una indemnització milionària, ja que
no tots els passatgers reclamen i és poc probable que ho facin.

Vueling hauria de pagar 250 euros per passatger si el trajecte és inferior a 1.500 quilòmetres, i 600 euros si supera aquesta distància. Aquestes incidències prescriuen en 10 anys.

El problema va ser que aquest estiu la crisi operativa es va desbordar. Vueling va col·lapsar durant unes setmanes l'Aeroport del Prat, especialment a principis de Juliol. Entre les raons es van creuar diversos elements. D'una banda, la planificació errònia i l'agressiva oferta amb un calendari molt difícil de complir; i per una altra, la vaga de controladors a França.

És per això, a més de la sortida de Creu per incorporar-se a British Airways, que la companyia ha dut a terme en les últimes setmanes una reorganització de la seva cúpula directiva i s'ha replegat en algunes de les seves bases, amb el tancament de Catània i Palerm a Itàlia, i de Brussel·les a Bèlgica.

http://www.eleconomista.es/catalunya/noticias/7876027/10/16/Vueling-debera-pagar-hasta-57-millones-en-indemnizaciones-por-el-caos-de-julio.html

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-07-04/como-reclamar-vueling-indemnizacion-retrasos-cancelaciones_1227448/

La lliura toca mínims de 1985 en l'encreuament amb el dòlar pel temor a un Brexit dur

La lliura esterlina va caure el dimecres per sota d'1,27 dòlars per primera vegada des de juny de 1985, copejada pels temors sobre la imminent sortida de Regne Unit de la Unió Europea que també van portar a la moneda britànica a un mínim en cinc anys contra l'euro.

Els inversors s'estan distanciant de la lliura pel temor a l'efecte d'un Brexit dur, l'opció negociadora que sembla barrejar el Govern britànic, dirigit per Theresa Maig La primera ministra ha indicat que la seva prioritat de cara a les negociacions amb Brussel·les és el control de les fronteres, la qual cosa impediria la pertinença al mercat únic europeu, que exigeix llibertat de moviment dels treballadors.

May ha afirmat a més que el Regne Unit negociarà com un país “sobirà i independent” i no buscarà conservar el màxim de la relació que ara manté amb la Unió Europea. Segons els analistes, frenaria la inversió estrangera i portaria a un èxode de bancs.

Aquesta ha estat la conclusió principal que han extret els mercats de la conferència del governant Partit Conservador, i la lliura esterlina ha retrocedit com a resposta, encara que hi havia senyals d'estabilitat en la sessió matinal a Londres.

Regne Unit activarà la seva sortida de la UE a la fi de març de 2017

La primera ministra britànica, Theresa May, ha assegurat aquest diumenge que Regne Unit activarà el protocol per a la seva sortida de la Unió Europea, començant amb la invocació de l'article 50 del Tractat de Lisboa, a la fi de la data límit de març de 2017.

Això significa que la sortida completa de Regne Unit tindrà lloc a la primavera de 2019, abans de les properes eleccions generals. Entre tots dos esdeveniments, el Govern britànic presentarà l'esmena a la totalitat de la Llei de les Comunitats Europees, que entronca la legislació europea amb els estatuts britànics.

La primera ministra britànica ha afegit que el seu Govern estarà capacitat per portar a bon terme el "treball preparatori" abans de la invocació de l'article i que el país travessarà una "transició suau" després de la seva sortida de la Unió Europea, segons recull la cadena BBC.

"El calendari està preparat per al primer trimestre de 2017", va fer saber durant el programa d'Andrew Marr a l'inici de la Conferència del Partit Laborista a Birmingham. "I una vegada que s'activi l'article, començarà un procés de negociació més fluït", va afegir.
L'esmena a la totalitat de la Llei europea serà "el primer pas perquè Regne Unit es converteixi en un país sobirà i independent una vegada més, i que retornarà el poder i l'autoritat a les institucions electes del nostre país", ha afegit la primera ministra en una entrevista addicional al magazín dominical de 'The Times'.

 https://www.youtube.com/watch?v=2owD1gxsZ9s

Conforama no es rendeix

La cadena francesa d'equipament per a la llar redobla la seva presència i oferta a Espanya

El mercat del moble i l'equipament per a llar ressorgeix després de la crisi i les empreses del sector, com la cadena francesa Conforama, reprenen els seus plans de creixement. Present a Espanya des de 1992, la signatura compta amb 28 tendes en sòl espanyol i 10 més a Portugal. Ara, superat el pitjor de la caiguda de la demanda, Conforama s'apresta a obrir 22 tendes més a Espanya. L'objectiu és consolidar la seva posició com el segon operador en facturació d'equipament per a la llar, per darrere de Ikea, de la qual la separa una enorme distància. Mentre que l'ensenya francesa va facturar a Espanya entorn dels 200 milions d'euros en 2014, la sueca es va situar l'any passat sobre els 1.400 milions d'euros.

En Conforama preveuen que, una vegada culminats els plans, Espanya suposarà entorn del 15% de les vendes totals del grup (ara són el 7%) i que es converteixi en el segon comprat de la cadena, superant a Suïssa, que ara contribueix amb el 13%. Per aconseguir aquestes marques, Conforama no solament haurà d'obrir més tendes, sinó també elevar les vendes per local, alguna cosa que ja està ocorrent gràcies a que les tendes de la cadena, que fins fa poc se centraven en mobles i electrodomèstics, distribueixen ara el seu espai en “cinc grans àrees, una zona de dia [sofàs i salons, taules i cadires], una de cuina i electrodomèstics, una de nit [llits, matalassos], una del petit moble i, finalment, una altra de decoració”

Les tendes també han estat modernitzades. Ara mateix 26 dels 28 locals estan ja renovats. El que no preveu fer Conforama és augmentar la grandària de les seves tendes (entre 3.500 i 5.000 metres) i imitar a Ikea amb els seus espais de més de 20.000 metres. 

L'empresa presumeix que a França, on té 203 tendes, el 90% de la població té un punt de venda a menys de 20 minutos de la seva casa.

Un any de crisi i encara molts fronts oberts

Volkswagen ha destinat milers de milions a indemnitzacions i provisions, però l'escàndol de les emissions està lluny d'haver acabat

El 17 de setembre de l'any passat, l'empresa de Volkswagen, on destacava el seu president, Martin Winterkorn, va dir "Vivim un gran canvi tecnològic i social. La nostra missió és ser el motor d'aquest canvi ", assegurant que controlava fins a l'últim cargol de la seva empresa.

Al dia següent, el sector automobilístic europeu i l'orgull alemany rebien un cop del que encara no s'han recuperat. Un any després que esclatés la manipulació massiva de motors dièsel, Volkswagen tracta d'adaptar-se als nous temps. En els últims 12 mesos, la companyia que era l'orgull de la primera economia europea s'ha vist obligat a reemplaçar al seu president, ha vist com en només dos dies s'esfumaven més de 25.000 milions del seu valor en borsa, ha registrat les majors pèrdues de la seva història i ha dotat provisions i pagat indemnitzacions multimilionàries. La seva acció ronda avui els 120 euros, mentre que a principis de l'any passat estava en els 250.

Volkswagen ha aconseguit, d'altra banda, mantenir l'estirada en les vendes i prepara un canvi cultural que promet transformar-la. El gegant que factura 200.000 milions d'euros i dóna feina a tot el món a 600.000 persones.

"Volkswagen ha fet en els últims 12 mesos avenços substancials", Michael Müller (president).

El penúltim disgust ho ha proporcionat Blackrock. La gestora va anunciar, divendres, que s'unia a la demanda presentada per un centenar d'accionistes que acusen Volkswagen d'haver difós massa tard la informació sobre els enganys en els nivells de gasos contaminants que emetien 11 milions de motors dièsel. Els accionistes reclamen una compensació de 2.000 milions d'euros.

És aquesta una quantitat no molt elevada si es compara amb:

- 15.000 milions de dòlars amb els quals va indemnitzar un grup de clients nord-americans.

- 18.000 milions d'euros que la companyia ha apartat per a provisions que facin front a la crisi.

- 30.000 que alguns analistes calculen que pot acabar costant el major escàndol de l'empresa des del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta crisi de mil caps no ha acabat. Volkswagen pot haver indemnitzat 485.000 compradors nord-americans, però altres 85.000 esperen el seu torn per cobrar compensacions.

Els problemes judicials s'estenen pràcticament per tot el món: Austràlia, Corea del Sud, Alemanya, França, Itàlia ... Però els europeus han de conformar-se amb la reparació dels motors.

Els responsables de la companyia insisteixen que l'estafa no va partir de la cúpula, sinó d'uns enginyers de nivell mitjà que, davant la pressió per complir els objectius de vendes, van preferir saltar-se la llei.

L'empresa ja ha anunciat que a partir d'ara vol centrar-se en el cotxe elèctric, amb el llançament de 30 nous models en la pròxima dècada.

L'escàndol creix; i els damnificats van més enllà d'una sola empresa. El "made in Germany" ha quedat seriosament tocat, sobretot als EUA. La tecnologia dièsel, també. La Justícia d'EUA estudia si empreses com Bosch van participar en l'engany. El Govern alemany, que tant ha pressionat a Europa per ajudar un sector vital per a la seva economia, tampoc surt intacte.

Cas Volkswagen