Brusel·les investiga també a Volkswagen per frau en l'escandòl de les emisions

L'Oficina Antifrau de la UE (OLAF) ha obert una investigació contra el fabricant de vehicles alemany Volkswagen arran de l'escàndol de la manipulació de les emissions de gasos contaminants

Un portaveu de l'OLAF ha confirmat a la publicació la posada en marxa d'aquesta investigació, que tracta de provar si el major constructor d'automòbils d'Europa va desviar fons comunitaris per a Investigació i Desenvolupament -principalment crèdits del Banc Europeu d'Inversions (BEI).

Des de 1999, Volkswagen ha rebut línies de finançament del BEI per un valor total de 4.600 milions d'euros que, amb unes condicions molt favorables, pretenien fomentar el desenvolupament de motors menys contaminants.

Segons el 'Süddeutsche Zeitung', l'empresa alemanya ha de tornar almenys 1.800 milions d'euros d'aquesta suma al BEI, una entitat financera de la Unió Europea (UE).

La pressió des de les institucions comunitàries sobre el fabricant alemany no deixa de créixer des que va sortir a la llum la seva manipulació a gran escala dels valors de les emissions de gasos contaminants en motors dièsel.

https://www.youtube.com/watch?v=YJixgO1wVTk

compres de nadal amb targeta

Pagar les compres de Nadal amb targeta de crèdit pot sortir molt car

La previsió de despesa per a aquest nadal és optimista. Segons l'últim Estudi de consum nadalenc de Deloitte, els espanyols preveuen gastar aquest any 684 euros, un increment del 10% respecte al 2014, el que equival a 61 euros més. D'entre els catorze països analitzats, la intenció de despesa dels espanyols se situa en cinquè lloc i supera la de països com Itàlia i Alemanya, els ciutadans preveuen gastar 545 i 539 euros respectivament.

 El nadal suposa un desemborsament extra voluminós que pot desequilibrar les nostres finances personals si no s'ha previst amb antelació. Per això, són molts els consumidors que durant els pròxims dies recorreran a les seves targetes de crèdit per finançar les seves compres i anar més esplaiats. Però ¿sabem quant costa realment finançar una compra amb targeta?

El principal avantatge de la targeta de crèdit és que permeten ajornar el pagament de les compres. Si s'acumulen i es paga el total a final de mes, no es generen interessos, però si el seu import es fracciona en múltiples quotes, llavors sí. Per calcular el cost extra que caldrà pagar cal fixar-se en el tipus d'interès associat al "plàstic". En general, sol ser d'entre el 20 i el 25%, però hi ha excepcions, com la Targeta Món 1 | 2 | 3 de Banco Santander al 12% TIN associada al Compte 1 | 2 | 3, la Targeta de crèdit de ING Direct a 14,06% TIN vinculada als comptes Nòmina i Sense Nòmina de l'entitat i la Targeta de crèdit de Bankinter al 15% lligada al Compte Nòmina al 5% TAE. Lògicament, com més petit sigui el tipus d'interès, més barat resultarà fraccionar una compra, per aquest motiu sigui un punt molt important a tenir en compte abans d'escollir una targeta de crèdit si es pretén pagar a terminis

Un exemple: ajornar una compra per valor de 500 euros durant sis mesos. Si ho fem amb una targeta que tingui un TIN del 25%, els interessos pujaran a 37,09 euros, mentre que si ho fem amb un "plàstic" al 12% TIN, serà de 17,65 euros, uns 20 euros menys si es paga amb la targeta que lidera el rànquing de les millors targetes de crèdit amb la TAE més baixa del mercat.

https://www.youtube.com/watch?v=zzjyTBvhCzI

Telefónica estudia sacar a Bolsa su negocio de torres y antenas.

Telefónica está estudiando sacar a Bolsa su negocio de torres y antenas de telefonía, y “está trabajando” con la firma TAP, especializada en asesoría estratégica para empresas de telecomunicaciones. El proyecto de Telefónica incluiría sacar a Bolsa su negocio de torres de telefonía en España. Alemania e Iberoamérica, donde, en conjunto cuenta con unas 60.000 torres de telefonía, según la agencia Bloomberg.

Telefónica está revisando todos sus activos de infraestructura, ya que busca recaudar dinero para compensar las ganancias menguadas en España y el impacto de las devaluaciones monetarias en América Latina. De esta forma, seguiría los pasos de Telecom Italia SpA, que escindió su unidad de torres (Inwit) en una oferta pública a principios de este año, y del multimillonario mexicano Carlos Slim, que creó una empresa independiente en abril de gestionar su infraestructura móvil de América Móvil. No obstante, aún no se ha decidido nada en firme, según Bloomberg. 

Cellnex Telecom, antigua Abertis Telecom, puede estar interesado en la compra de una participación de la sociedad que se cree para segregar la red de 60.000 torres de Telefónica, a la que ya ha adquirido varios miles de torres.

TAP es una firma de asesoría estratégica que se especializa en los activos de telecomunicaciones. La compañía ha asesorado a T-Mobile USA, TIM Participações y Verizon Communications en transacciones de torres de telecomunicaciones. 

El director financiero de Telefónica, Angel Vilá, señaló durante la presentación de resultados en noviembre pasado que, entre las alternativas para reducir deuda, estaba la de segregar y sacar a bolsa su negocio de infraestructuras (torres, cables submarinos y centros de datos).

https://www.youtube.com/watch?v=pPK_VVoXuEk

Desciende el precio del Petroleo

Desde el fin de semana pasado, los precios del petróleo sienten los efectos de la decisión de la Organización de Países Exportadores de Petróleo de renunciar a sus objetivos de producción pese a la sobreabundancia en general. Los precios del petróleo cerraron este martes en Nueva York con una nueva caída, registrando el nivel más bajo en casi siete años, tras una jornada con mucha incertidumbre y con un mercado dubitativo.

El precio del barril de "light sweet crude" (WTI) para entrega en enero cayó 14 centavos a 37,51 dólares en el New York Mercantile Exchange (Nymex), y terminó por segunda sesión consecutiva en el nivel más bajo desde febrero de 2009. En Londres, el precio del crudo Brent también retrocedió a sus niveles más bajos desde 2009, la entrega para enero perdía 47 centavos a 40,26 dólares.

Las cotizaciones se mostraron inestables toda la jornada para finalmente volver a caer luego de que el lunes retrocedieran más de dos dólares en los mercados de Nueva York y Londres. Para empeorar aún más la situación, en el plano de la demanda, los inversores se enfrentan a "cifras más bien juzgadas desfavorables en el comercio chino", señaló Tim Evans de Citi. China vio caer sus exportaciones por quinto mes consecutivo en noviembre, mientras que las importaciones registraron su decimotercera caída mensual en línea, reflejando que la demanda sigue siendo mediocre y la desaceleración de la segunda economía mundial.

https://www.youtube.com/watch?v=HHZNJEm-PKo

Volkswagen cau al tercer lloc en ventes, y Seat al sisé

Les vendes de turismes van tornar a créixer al novembre i el sector s'acosta així a la referència d'un milió de vehicles a l'any, que no aconsegueix des de 2008. Volkswagen és la que més ven en el que va d'any (81.228 cotxes), però en els dos últims mesos va cedir el lideratge. A l'octubre va baixar al segon esglaó i el mes passat, al tercer, després Opel (6.569 matriculacions) i Peugeot (6.338).

Volkswagen, que afronta des de finals d'estiu l'escàndol per la manipulació del programari per sortejar els controls d'emissions, va vendre al novembre 5.897 cotxes, segons les xifres distribuïdes ahir per la patronal de fabricants (Anfac). La marca alemanya només havia retrocedit a la tercera posició a l'abril. Com passa en tot el sector, va matricular més cotxes que en el mateix mes del període anterior (un 19% més), però la pujada es va quedar per sota de l'experimentada pel conjunt de les marques (un 25% més) en el mateix mes.

Seat va matricular 4.766 vehicles, un 5,4% més que al novembre de 2014, per situar-se en la sisena posició per vendes, igualant la pitjor posició de l'any. Les d'Audi van pujar un 22,9%, fins a 3.087; les de Porsche un 12,4%, fins a 163, i les de Skoda un 13%, fins 1.417 unitats.

El BCE amplia el seu programa de compres, inclou el deute regional, i baixa tipus

El Banc Central Europeu (BCE) ha ampliat el seu programa de compra d'deudadesde setembre de 2016 fins, com a mínim, març de 2017 ja que el seu president, Mario Draghi, ha afirmat que l'anomenat Quantitative Easing (QE) podria anar encara més enllà si no s'aconsegueixen els objectius desitjats: "assegurar un retorn de les taxes d'inflació a nivells que estan per sota però a prop del 2% i per tant ancorar les expectatives d'inflació a mitjà termini".

A més, el màxim responsable de l'organisme ha afirmat, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del BCE, que les compres de deute s'amplien també a entitats regionals i locals. "Hem decidit incloure en el programa PSPP els instruments de deute emesos per governs regionals i locals de la zona euro", ha afirmat.

Això suposa que el Banc Central Europeu podria comprar deute de comunitats autònomes o ajuntaments sempre que aquesta compleixi les condicions mínimes que l'organisme fixa. I precisament és aquest últim punt el que impedirà que el BCE pugui comprar deute de Catalunya o la ciutat de Madrid. En el primer cas ho impedeix l'enfonsament de la seva valoració en el bo escombraries, i en el segon la ruptura del consistori de Manuela Carmena amb les agències de ràting. De fet, i anticipant-se a aquesta situació, l'ajuntament de Madrid ja ha afirmat que no vol l'ajuda del BCE.

La intervenció de Draghi s'ha produït després que el BCE hagi informat que "ha decidit que el tipus d'interès aplicable a la facilitat de dipòsit es redueixi en 10 punts bàsics fins situar-se al -0,30%, amb efectes a partir del 9 de desembre de 2015 ".

Això suposa que el BCE cobrarà un 0,30% a les entitats que facin ús d'aquesta facilitat per poder posar fora de perill dia a dia el seu excés de liquiditat. La idea és que això estimuli la concessió de crèdits i inversions. El banc de l'euro també amplia així l'univers d'actius que podrà adquirir dins el programa d'expansió quantitativa. Així mateix, mantindrà en el 0,05% els tipus d'interès aplicats a les seves operacions de finançament, mentre que la a facilitat marginal de crèdit seguirà en el 0,3%.

http://www.elmundo.es/economia/2015/12/03/56603d7b268e3e46048b45c8.html