Hi ha diversos factors de risc, amb Xina en l’epicentre de les
turbulències, que amenaçen l’economia mundial. A continuació, calculem on i
quant podem arribar a restar al creixement. ¿Què passaria si la segona economia
del món, Xina, creix un punt menys del seu potencial? Tot el món trontollaria,
però com? La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine
Lagarde, ja ha alertat de la frenada econòmica, a continuació, li posem xifres.
Per què el gegant asiàtic perd
vigor?
El gegant asiàtic està vivint un procés de transformació per superar un
model bastant esgotat que s’ha basat en la industrialitzacó, els baixos costos
laborals i la seva apertura comercial. Ara, el país busca diversificar la seva
estructura, apostant més pels servicis i tractant de dependre més de la seva
demanda interna i no tant de la inversió.
La gestió d’aquesta transformació, que comporta i afectarpa en aquesta
instància al creixement potencial.
En aquest context, els economistes del Banc d’Espanya han realitzat una anàlisi
sobre com la desacceleració del gegant asiàtic pot impactar en el cojunt del
PIB (producte interior brut) mundial, així com en les economies desenvolupades
i els pasïsos emergents. I planteja tres escenaris que poden produir-se en
aquest context (que el PIB de Xina creixi un punt menys del seu potencial, que
el preu de les matèries primeres caigui un 10% i que les borses mundials es
desplomin un 20%) i mesura la seva repercusió econòmica.
Si Xina esternuda...
La principal via de contagi amb Xina és l’exposició comercial i aquesta
és particularment important en les pròpies economies de la regió asiàtica, on
el contingut en valor afegit originat en Xina va suposar el 3,3% del PIB en
2011. Les economies més expostes són Hong Kong, Taiwan, Malàisia, Corea i
Singapur, amb exposicions entre el 6% i el 11% del PIB. De fet, “el grau
d’integració comercial regional en Àsia ha crescut més que en altres regions i
Xina ha desempenyat un paper crucial com centre d’acoblament, però també per la
seva creixent demanda de productes de consum final de la resta d’Àsia, explica
l’informe.
Altres economies per a les que la demanda de Xina és molt rellevant són
les exportadores de matèries primeres, com Brasil, Rússia, Arabia Saudita,
Xile, Austràlia i Sudàfrica (entre el 1,6% i el 6,4% del PIB). En Japó suposa
el 2,2% del PIB, en Alemanya un 1,9%, en Estats Units menys del 1%.
La simulació realitzada per l’organisme presidit per Lluís María Linde
mostra que un menor creixement potencial en Xina d’1% donaria lloc a una reducció
de 0,31% del creixement mundial, en promedi entre 2016 i 2018. L’impacte en les
economies avançades seria d’un ajust a la baixa del creixement del PIB de
0,11%, mentre que en les economies emergents ascenderia a 0,47%, afectant
fonalmentalment a altres economies asiàstiques, que tenen majors interrelacions
amb Xina. En qualsevol cas, l’estudi matisa que aquestes simulacions no tenen
en compte el canvi en l’estructura comercial que resulta del reequilibri de
l’economia xinesa.
Com li afecta a Espanya?
Espanya també és soci comercial del país asiàtic es veuria afectada, ja
que la demanda de Xina representa el 0,5% del PIB. De fet, encara l’impacte de
les turbulències exteriors encara és mínim, el PIB espanyol ha perdut cert
vigor en el tercer trimestre al crèixer un 0,8%, dues dècimes menys que en
l’anterior. Una dècima d’aquest restrocés prové del deteriorament del sector
exterior.
Tot i així, Ángel Labora, director de conjunura de la Fundació de les
Caixes d’Estalvis (Funcas), defensa en un recent infrome que la sacsejada en
l’economia espanyola serà leu. “L’impace del deteriorament del context
internacional sobre el creixement de l’economia espanyola en la segona meitat
de 2015 serà limitat, i contrarrestat per l’efecte beneficiós de la caiguda del
preu del petroli i d’altres matèries primeres, així com per l’avançament de la
rebaixa del IRPF (Impost de la Renta sobre Persones Físiques)”, explica Labora.
Què hi passa si les matèries
primeres s’abarateixen?
Xina és un gran consumidor de matèries primeres pel que altre efecte de
la ralentització econòmica d’aquest país és la caiguda en la demanda, sobre
tot, de metalls industrials (el gegant asiàtic compra el 60% del ferro que es
ven en tot el món i al voltat del 50% del níquel i l’alumini, per exemple) i per
tant dels preus d’aquests productes.
El Banc d’Espanya analitza que aquest descens dels preus de les matèries
primeres “deterioraria els tèrmins d’intercanvi dels països exportadors de
matèries primeres; a allò hauria que afegir l’impacte contractiu sobre la
política fiscal, per la reducció induïda en el ingressos públics”. En el cas
dels països importadors de matèries primeres, “passava lo contrari,
s’abaratiria el cost d’aquestes importacions i, per tant, augmentaria la seva
renta”, afegeix.
La simulació indica que una reduccio permanent d’un 10% dels preus de
les matèries primeres perjudica efectivament als països exportadors, però no de
forma homogènia: per exemple, en Brasil restaria 0,17% al creixement en promedi
entre 2016 i 2018, i en Mèxic, 0,30%.
En el cas dels països importadors, l’efecte en el creixement seria
positiu, compensant sobradament el negatiu dels exportadors.
Contagi pel canal financer
L’organisme explica que el canal financer directe actualment té menor
rellevància en la transmissió de les turbulències de Xina, doncs els mercats
financers en el país asiàtic permaneixen relativament tancats i les posicions
bancàries transfronteres, tot i que és de ser importància, segons les
estadístiques del BIS (Banc de Pagaments Internacionals), suposen un
percentatge petit del total per a les economies avantzades amb major exposició
(Regne Unit, 12%; Japó, 5%; Estats Units, 4%).
No obstant, Xina és la major forquilla de reserves internacionals, que
van pujar a 3,55 bilions de dòlars en agost, pel que els canvis en el patró
d’acumulació o en la seva composició podrien incidir sobre els tipus
d’interessos a llarg termini de les divises de reserva. A més, com s’ha
mencionat, “els efectes indirectes de contagi, a través d’una major aversió al
risc en els mercats financers internacionals o de detetori de la confiança,
seria rellevant, sobretot si la desacceleració de l’economia xina és
inesperada, accentuada i persistent”, manté l’informe.
Aquest impace d’equilibri general s’ha simulat a través d’una caiguda
generalitzada dels índex borsaris d’un 20% i un augment dels tipus d’interessos
a llarg termini de 100 punts bàsics, tot allò resultaria en una reducció del
creixement mundial de 0,39%, en promedi entre 2016 i 2017.
Vídeo
Enllaços
- Expansión
- Forbes
- El blog salmón
- La Vanguardia
- El blog salmón
- Bolsamania
- Vídeo
- Foto monedes
- Foto desacceleració xinesa
Power Point sobre les dates d'aquesta noticia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada