El Tribunal
Constitucional ha donat un important reconeixement a la reforma energètica del
Govern del PP en avalar una de les peces clau d'aquest canvi, que va
suposar una retallada als incentius que rebien els productors d'electricitat a
través de fonts renovables. Els magistrats, en una sentència difosa aquest
dimecres, defensen la constitucionalitat del reial decret 9/2013, amb el qual
es va dur a terme la reducció de les primes. Neguen que es vulneren els
principis de seguretat jurídica i irretroactivitat. Els productors afectats
mantenen ara la seva esperança en el Suprem i al Tribunal de Justícia de la
Unió Europea.
La reforma
energètica del PP, que va suposar una retallada a les renovables que el Govern
va defensar davant l'augment del dèficit tarifari per la crisi, va generar una
allau de recursos judicials. Al Constitucional van acudir diverses comunitats
autònomes -també controlades pel PP, com Múrcia-, que qüestionaven el nou
model. Davant el Suprem es van presentar més de mig miler de recursos de
productors, als quals se'ls van modificar les condicions amb les quals van
planificar les seves inversions. I inversors estrangers van demanar empara
davant diferents òrgans d'arbitratge internacionals.
El 21 de desembre
passat el Suprem va posar en dubte la constitucionalitat d'alguns punts de la
reforma i va obrir la porta a elevar el cas al Constitucional. No obstant això,
quatre dies abans, aquest últim òrgan ja s'havia pronunciat i desestimat el recurs
interposat contra el reial decret de 2013 presentat pel Govern murcià. La
decisió es va produir el 17 de desembre, però no es va tenir coneixement d'ell
fins al 23 de desembre, quan el Ministeri d'Indústria ho va anunciar a través
d'una nota de premsa. Indústria ho va fer després que es coneguessin els dubtes
del Suprem i abans que s'hagués notificat la sentència del Constitucional. De
fet, el text -que inclou un vot particular signat per tres magistrats- no s'ha
difós fins aquest dimecres.
El Constitucional defensa que el Govern utilitzés la via
d'urgència -un reial decret per emprendre els canvis. Dóna per bo l'argument
d'Indústria, que va justificar el canvi davant d'un augment
"imprevist" del dèficit tarifari per la crisi, que va reduir el
consum d'electricitat a Espanya. Relacionat amb aquesta última idea, els jutges
entenen que tampoc es van vulnerar els principis constitucionals de seguretat
jurídica i de confiança jurídica, ja que la regulació pot canviar quan hi hagi
raons d '"interès
general". "Els principis de seguretat jurídica i confiança legítima
no permeten consagrar un pretès dret a la congelació de l'ordenament jurídic
existent", sostenen els magistrats. Finalment, el Constitucional també
rebutja que els canvis suposin un incompliment del principi d'irretroactivitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada